El tauler polític a Catalunya
Emergència i oportunitat
Calen majories d'esquerres per treballar pel que a la gent la preocupa de veritat
Emergència i oportunitat. Així podríem descriure el moment. Emergència perquè mai com ara s'ha patit tant, ni s'ha descapitalitzat tant la societat. Oportunitat perquè mai com ara hem tingut l'oportunitat de donar-hi el tomb.
Així la combinació entre emergència i oportunitat ens du a la necessitat de donar resposta. Resposta a l'emergència social i econòmica, a l'emergència democràtica per la corrupció i l'emergència nacional per aconseguir celebrar un referèndum amb garanties del qual en surti un mandat democràtic. La resposta ha de tenir una dimensió en tots i cadascun dels escenaris institucionals: a nivell local, a nivell estatal i en l'àmbit nacional.
En paral·lel s'ha obert el debat sobre la conveniència d'unes eleccions anticipades a Catalunya, en el que serien dues eleccions en poc més de quatre anys. I per molt que es justifica en clau plebiscitària, la principal raó per convocar-les és perquè no hi ha majoria de Govern. Quan es presentin els pressupostos es constatarà si hi ha o no majoria de Govern. En la situació que estem uns pressupostos prorrogats suposen una aplicació automàtica de l'objectiu de dèficit, i no són acceptables perquè bloquegen l'Administració.
La realitat és que el Govern ha esgotat el seu programa, ha esgotat la seva capacitat de fer front a la crisi i a l'emergència social, no volen anar més enllà en la política fiscal, no compleixen resolucions del Parlament, la seva política és inútil. I la consulta, tal i com es volia fer, no s'ha fet. S'han posat urnes i paperetes però no ha estat una consulta, sinó una mobilització.
Així que o majoria parlamentària estable o eleccions; o canvi de política o eleccions. Sense majoria parlamentària i sense canviar les polítiques calen eleccions. La relació amb l'Estat l'haurem de dilucidar en una consulta -més tenint present les majories que s'albiren- i a la vegada no podem renunciar a deixar de fer un país just, net i lliure des d'ara mateix.
La respOsta, fruit de la suma d'emergència i oportunitat, es tradueix que des de diferents opcions es respongui de forma compartida a l'emergència social, econòmica i democràtica. Això no pot esperar ni a la independència ni a un procés constituent. El nou país ha de començar ara. I cal cridar conjuntament totes les forces favorables al dret a decidir, PSC inclòs, perquè la celebració del referèndum sigui el compromís de mínims en tot el cicle electoral: municipals, catalanes, generals (cap pacte amb ningú al Congrés que no accepti fer un referèndum).
L'objectiu és la confluència de les esquerres transformadores i alternatives per canviar-ho tot: les polítiques, el model social i polític i les relacions amb l'Estat. A partir d'una constatació: la fragmentació només afavoreix el partit del president o una reconfiguració del mapa polític que faci impossible un procés constituent hegemonitzat per les esquerres tant a Catalunya com a l'Estat. I aquesta lògica afavoreix un plantejament frontista (independentistes/antiindependentistes) que a l'Estat afavoriria el PP i a Catalunya tindria risc de fracturar classes populars i impedir majories d'esquerres.
Així, la proposta entenc que passa per majories democràtiques per a la transició nacional amb l'objectiu del referèndum i per donar compliment al mandat que en surti. I també majories d'esquerres al Parlament per canviar les polítiques i per a la transició a un nou model econòmic, social i polític.
ÉS A DIR, que per una cosa o l'altra (referèndum i emergència social) no calen ni llistes unitàries ni Governs de concentració, sinó majories parlamentàries. I també noves majories democràtiques i d'esquerres per a un nou procés constituent a l'Estat. És probable que tinguem la llista del president, una llista del president Mas, on darrere de la demanda nacional amaga la seva incapacitat com a governant. I una opció de centre-esquerra independentista que ho fia tot a la independència.
Noves majories necessàries per canviar l'agenda a Catalunya. Per aconseguir que més enllà del debat nacional, es parli d'allò que més preocupa la gent, segons la darrera enquesta del CEO; atur i precarietat laboral, funcionament de l'economia i la crisi entorn a la política. Que busqui canviar els governs que ens lideren, el d'en Mas i el d'en Rajoy, que treballi per la igualtat en la societat més desigual de tot Europa (després de la minúscula Letònia) i que faci de la democràcia i la política la solució a tots els problemes.
