Anàlisi

2
Es llegeix en minuts

LSSRqUruguai també ha decidit que l'esquerra mantingui el cicle d'hegemonia política. El Frente Amplio (FA) revalida per tercera vegada consecutiva la presidència, la majoria absoluta de diputats, un fet que no passava des de fa 60 anys, i des d'ahir, la decisiva majoria al Senat. Tabaré Vázquez torna a la Presidència cinc anys després, rellevant ni més ni menys que José Mujica, potser, un dels uruguaians amb més projecció i influència universal, comparable a la d'escriptors com Juan Carlos Onetti, Mario Benedetti o Eduardo Galeano.Durant mesos es va repetir de manera insistent que aquestes eleccions podrien ser les de l'alternança política, les més disputades de la història recent de l'Uruguai. Es va arribar a pronosticar un final molt ajustat. Les enquestes es van encarregar de confirmar aquestes tendències equívoques expressades des de sectors ansiosos de provocar un canvi polític de segell conservador. A la vista dels resultats, tampoc han tingut cap mena d'influència en les urnes les opinions negatives expressades en els seus articles per l'expresident Julio María Sanguinetti (1985-1990 i 1995-2000). Al contrari. El Frente Amplio en surt més enfortit mentre que els dos partits tradicionals, blancs i colorados, apareixen sumits en la desorientació i la derrota malgrat haver concentrat tot el vot de la dreta en la figura de Luis Alberto Lacalle Pou, assaig unitari del que serà el gran repte d'intentar prendre Montevideo a l'esquerra en les eleccions departamentals i municipals previstes per al segon diumenge del mes de maig vinent.

Baixa la desocupació

Notícies relacionades

Al llarg d'aquests cinc últims anys l'Uruguai pràcticament ha duplicat la seva renda per càpita, amb un descens de la desocupació per sota del 6%, un creixement econòmic mitjà de poc més del 5% anual i un índex de pobresa que ha disminuït del 40% del 2004 al 10% actual.

L'estabilitat social i econòmica ha contribuït a la continuïtat, però l'agenda del Govern té dues tasques complexes a partir del dia 1 de març: la inseguretat, i la ineludible reforma educativa, assignatura no aprovada. Es van haver d'esperar 33 anys perquè l'FA aconseguís el triomf electoral aquella nit del 30 d'octubre del 2004, precisament amb el lideratge de l'oncòleg Tabaré Vázquez i amb tota una generació de dirigents reconeguts per la seva experiència de lluita contra la dictadura, molts d'ells amb llargues penes de presó. Alguns ja no hi són, altres ja són molt grans per continuar en la primera línia. El relleu generacional s'apunta ara com a imprescindible.