La importància del transport públic en la nostra vida diària queda ben reflectida en les xifres (2013): cada dia es van fer una mitjana d'un milió de viatges en metro i un altre mig milió en autobús.
Sense un transport públic potent viuríem en una ciutat molt més contaminada, els vehicles ocuparien tota la ciutat, i trigaríem molt més per anar a la feina, a l'escola o a veure els amics.
A les grans ciutats amb un transport públic insuficient la convivència es ressent perquè es potencien les desigualtats: gent que perd molt temps anant de casa a la feina, barris mal comunicats, menys oportunitats d'educació i laborals per qui viu en zones aïllades.
Si Barcelona és una ciutat cohesionada, també és gràcies al fet que en els darrers 30 anys la ciutat ha millorat moltíssim la seva xarxa de transport públic. Avui és possible anar des de la Trinitat Nova a la Plaça Catalunya en menys de mitja hora, gràcies a l'arribada del metro. El mateix que ara es triga per arribar-hi des del Bon Pastor. I això és així des de fa poc més de 5 anys.
L'aposta pel transport públic no s'acaba mai, i a Barcelona encara li cal molta inversió per connectar barris encara avui oblidats (cal acabar la L9 i obrir les estacions de la Marina), i fer més eficient i rendible la xarxa de transport (acabar la L2 fins a l'aeroport, pensar la connexió del tramvia, etc.).
Però els grans debats d'infraestructures no ens poden fer oblidar que l'objectiu final és que els barcelonins i barcelonines utilitzin el transport públic, un dret que s'han guanyat amb el seu esforç.
I aquest dret està en perill quan a la caiguda del poder adquisitiu de les famílies s'hi ha sumat una pujada del 23% del preu de la T-10 en només 3 anys. El resultat ha estat que moltes persones deixessin d'utilitzar el transport públic.
Des de la política municipal cal aprofitar el debat de pressupostos per 2015 perquè s'aprovi una rebaixa del preu del transport que ajudi a què Barcelona sigui una ciutat assequible per la seva ciutadania.
Sóc conscient que els pressupostos pel pròxim any són de transició, de final d'una etapa, i que els acabarà d'executar el govern que surti de les eleccions de maig. I que el metro i l'autobús no resultin tan cars a partir del 1 de gener serà possible si Barcelona té uns pressupostos que permetin rebaixar el preu del transport públic. Cal posar la solvència de l'Ajuntament al servei de la ciutadania.
Si no s'arriba a aquest acord, els qui pagaran un preu excessiu pel transport públic seran els barcelonins i barcelonines, perquè seguiran necessitant un transport assequible que els porti al seu lloc de treball o a una entrevista de feina, a estudiar a la universitat o a fer unes pràctiques d'empresa, o per anar buscar als seus fills i néts a l'escola.
La primera mesura que vaig presentar com a candidat va ser proposar un destí alternatiu als 140M€ de superàvit que Trias va decidir guardar en un calaix. I una de les apostes era enfortir el transport públic rebaixant-ne el preu per 2015. Em sentia amb l' obligació d'obrir un debat sobre quin era el transport que volíem per a Barcelona. Finalment això ha estat possible abstenint-nos a la presentació dels pressupostos del govern, evitant que s'haguessin prorrogat els de 2013 sense cap debat previ.
Ens hem assegut a dialogar amb el govern deixant ben clar al senyor Trias que en cap cas votarem a favor d'uns pressupostos que no responen al nostre projecte de ciutat. Aquests no són els nostres pressupostos sinó els del seu govern.
Crec que la ciutat mereix uns pressupostos molt més ambiciosos, amb propostes solvents per afrontar les conseqüències socials de la crisi econòmica, posant la fortalesa de la ciutat al servei d'una recuperació econòmica capaç de crear ocupació de qualitat, i mai subordinats als interessos particulars de la Generalitat.
Nosaltres estem disposats a permetre l'aprovació dels pressupostos amb una abstenció si s'accepta la nostra condició prèvia que és una rebaixa tangible del preu del transport públic. Encara confio que el govern s'avingui a les nostres propostes.
Notícies relacionadesEls pressupostos només seran el primer pas del canvi que Barcelona necessita. Una proposta valenta que volem que contribueixi a millorar el dia a dia dels barcelonins i barcelonines.
Ara bé, la veritable batalla la tindrem en les eleccions municipals de maig, on veurem si Barcelona vol despertar de l'apatia, apostant per un govern creïble, solvent i capaç d'oferir respostes realistes als problemes dels i les barcelonines.
