Nihilisme davant la desocupació
La Viena del segle XIX va ser decisiva en el desenvolupament de la medicina. Entre els metges intervencionistes el més estimat va ser el cirurgià Theodor Billroth, músic aficionat, amic de Brahms i inventor d'una anestèsia a base d'èter i cloroform. Però a la Viena Josefinista va viure també, de la mà de pioners com Carl von Rokitansky, el nihilisme terapèutic que neix de la desesperança de trobar solució a les malalties, i per això se centraven en el diagnòstic i no en les teràpies, que entenien inútils, apostant pel poder curatiu de la naturalesa.
En la seva versió més extrema van acabar per mostrar indiferència per la vida humana. Penso en aquestes històries llegint Najat El Hachmi, a EL PERIÓDICO -26 de novembre-, on diu: «Si algú té fam, no li serveix de res que li expliquin el perquè de la seva situació»… «que ens mostrin gràfiques d'atur no fa que hi hagi menys gent marginada», una al·lusió al nihilisme imperant davant la desocupació que s'expressa, en primer lloc, per la indiferència. No és creïble pensar que als senyors Rajoy o Mas, per no parlar de la diòcesi de Granada, els preocupi la desocupació.
Ho diuen, però no ho senten. En segon lloc, hi ha diverses teràpies possibles però són inviables. El Consell Empresarial per a la Competitivitat promet crear un total de 2,8 milions de llocs de treball, entre altres mesures, augmentant el volum de les empreses. Es tracta d'una mesura necessària però irrealitzable, ¿per què?, perquè les institucions que l'haurien de portar a terme estan en plena readaptació, organitzacions sindicals, patronals o altres. En conseqüència, fiem les solucions a la naturalesa, al creixement del PIB. Amb aquesta recepta, es pretenen crear llocs de treball. Per cert, és la mateixa recepta que ofereix el vident Dourum a la parada del metro de Maria Cristina (Barcelona), on a més a més, i pel mateix preu, promet arreglar diversos problemes fisiològics i de parella.
