Un país amb silenciador

En aquesta columna hi hauria d'haver una opinió. Per exemple, sobre la llei mordassa, que és un atemptat contra els drets humans pel qual Europa ens hauria de retornar en calent a l'Espanya franquista. Les opinions enfoquen les coses d'una altra manera o sacsegen consciències. Són un crit, una protesta. Però amb la nova llei, el carrer és del Govern i de les forces de seguretat, el testimoni dels quals serà suficient per sancionar-te sense necessitat de proves. El que diguis o facis serà utilitzat en contra teu.

Amb internet, les notícies volen. Qualsevol pot arribar al món i el món es cola en el teu perfil. Així vam saber què passava en la primavera àrab, es va gestar el 15-M, es denuncien les barbaritats a les tanques de Ceuta i Melilla. Estem connectats, formem part d'una xarxa. La nova llei de propietat intel·lectual forada aquesta xarxa. Fingint protegir els drets d'autor, controla la difusió informativa.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

A partir del gener, una comissió creada pel Govern podrà, sense permís judicial, tancar pàgines web d'enllaços o multar-les. És una censura encoberta. A més, aquest serà l'únic país del món que vulgui cobrar quan se citin fragments d'articles. És com si les marques de roba cobressin per exposar-se en un aparador.

Per això, Google News tancarà a Espanya dimarts que ve. En l'era de l'exhibició, no ser a Google News equival a no existir. Compta amb 70 edicions en 35 idiomes que aporten 10.000 milions de clics al mes. A la llarga, no ens podrem manifestar al carrer ni tampoc internacionalment. Les nostres opinions no aniran enlloc. Sabrem què passa al món, però al món no sabran què passa aquí. O no ho sabran a través dels nostres mitjans, sinó d'altres d'estrangers. Conec països així, que disparen amb silenciador als seus propis ciutadans emmordassats. Però no m'hauria imaginat mai que viuria en un d'ells.