Els desafiaments de la governança
Més enllà de la corrupció
La gestió pública ha de posar-se al dia davant reptes que exigeixen no centrar-se només en la lluita antifrau
En la recent presentació del llibre Administració pública i valors, que he escrit amb Adrià Albareda, vaig preguntar als participants si consideraven moralment acceptables, en el servei públic, comportaments com els següents: realitzar una despesa innecessària només per executar el pressupost; contractar un actor privat sense calcular amb rigor la distribució de riscos; prolongar una baixa més enllà de la durada d'una malaltia; crear o duplicar un servei sense analitzar prèviament la demanda social; mobilitzar un col·lectiu per impedir que un dels seus membres sigui sancionat per maltractament a un usuari; oposar-se per tots els mitjans que el propi treball sigui avaluat... Eren preguntes retòriques. No aspirava que fossin contestades perquè intuïa, com vostè, que les respostes serien unànimement negatives en tots els casos. La intenció era destacar que en cap d'ells definiríem el comportament reprovable com un cas de corrupció.
Faré ara un parèntesi. La corrupció, com la marea negra a les platges gallegues fa 12 anys, ha envaït l'escena pública del país. Alguna cosa hi ha de bo en això: la proliferació d'episodis donats a conèixer no és aliena a l'existència de policies, fiscals i jutges que compleixen amb el seu deure. La pitjor corrupció és la que queda oculta per la carència d'una justícia independent. I el més positiu és que la sacsejada dels escàndols està contribuint a rebaixar el nivell de tolerància social. Es pot esperar que, d'ara endavant, es redueixin els casos de reelecció de corruptes que enlletgeixen el passat de la nostra democràcia. A més, l'afartament de la gent està forçant els polítics a adoptar mesures d'autolimitació i control que, encara que amb retard i a vegades insuficients (les agendes i viatges que a ses senyories els costa tant fer transparents...), van en la direcció correcta.
Aquesta és la part bona de l'assumpte. A la part dolenta, a més de la desmoralització que el fenomen encomana a la societat, s'hi han de comptabilitzar uns quants efectes negatius. A l'acaparar de tal manera l'atenció, la corrupció es converteix en l'objecte gairebé únic de qualsevol esforç regenerador. Tota l'aspiració a un sistema públic èticament solvent es concentra a combatre-la. Però, en realitat, eliminar la corrupció és un objectiu de mínims. Aconseguir que no es fiqui la mà a la caixa pública, que s'eradiquin els suborns, les mordidas i el frau i que es castigui els venals són metes transcendents. Però si l'aspiració es queda aquí, importants àrees de la governança de la cosa pública que la nostra societat necessita millorar quedaran ignorades o posposades. Correm el risc de rebaixar el nivell d'exigència que, com a ciutadans, hem de reclamar a l'Estat, al funcionament de les seves institucions i al comportament dels servidors públics.
Torno a les preguntes del principi. En totes elles es dibuixen conductes que no poden ser definides com a corrupció (no seria útil recargolar el concepte fins a aquest punt) però que resulten, en el marc de la gestió pública, moralment rebutjables. I és que els valors del servei públic no poden ser com el coixí de seguretat que limita els danys i protegeix el conductor de lesions greus, encara que el cotxe quedi destrossat en l'accident. L'ètica pública s'assembla més aviat al sistema de navegació del vehicle, que ens ajuda a elegir l'itinerari per arribar a la meta que volem aconseguir, ens orienta en les cruïlles i ens permet refer el camí si ens perdem. Necessitem una ètica pública ambiciosa i posada al dia que, més enllà de l'imprescindible combat a la corrupció, sigui capaç d'acompanyar els seus protagonistes en un viatge ple de riscos.
El viatge que la gestió pública actual està obligada emprendre pels territoris de la complexitat, la incertesa, la innovació, la productivitat del treball, la qualitat de la despesa, els recursos escassos, els costos d'oportunitat, la transparència, la proximitat, la col·laboració publicoprivada, la coproducció amb els ciutadans. Formidables desafiaments per als quals l'elenc tradicional de valors de les burocràcies públiques fa anys que ja es va quedar molt curt.
I traslladant la reflexió al pla de la política, ens convé tant combatre la corrupció com ser capaços d'elevar la mirada per sobre d'ella. De fet, no faltaran els que, en el riu tèrbol de la crisi institucional, usin la corrupció per reclamar el nostre vot sense proposar-nos cap via raonable per afrontar els desafiaments que tenim al davant. Com si fos suficient presumir que no es pertany a l'estirp dels corruptes. I, si abaixem la guàrdia i reduïm el nostre nivell d'exigència, correm el perill de fer-los cas i elegir-los.
