Una promesa pendent del Govern
La revisió de les taxes judicials
El ministre Catalá hauria de complir la seva paraula i derogar una greu restricció de l'accés a la justícia
Quan el ministre de Justícia va prendre possessió del seu càrrec fa poc més de dos mesos, una de les seves primeres promeses va ser la d'«analitzar i en el seu cas millorar les taxes judicials». Donat el poc temps transcorregut, és just concedir al ministre un vot de confiança, però la unanimitat de tots els operadors jurídics que proposem la immediata derogació de l'anomenat cop de taxa o, en el seu cas, una important revisió a la baixa del seu import, fa que es comenci a posar en dubte no ja la voluntat de Rafael Catalá de complir el que va prometre, sinó la de tots els seus companys de Govern i en especial la del titular d'Hisenda. Ja se sap que Hisenda som tots. Però renunciar a una taxa que ingressa anualment a les arques públiques més de 300 milions d'euros no deu ser fàcil.
Potser és el mateix Tribunal Constitucional qui li faci pròximament la feina al ministre si estima algun dels cinc recursos interposats contra la llei de taxes judicials, encara que vista la recent sentència sobre la taxa catalana qualsevol cosa és possible.
Entenc que el ministre de Justícia hauria de ser fidel a la seva paraula, sense esperar per veure què resol el Tribunal Constitucional, i adoptar una decisió política tan esperada per tots els professionals del sector com anhelada per milers de ciutadans que han vist impedit el seu accés a la justícia a causa d'unes taxes elevadíssimes que, més que un obstacle a l'ús abusiu de la justícia, suposen una verdadera barrera per a la classe mitjana, privada també dels beneficis de la justícia gratuïta, que exclou expressament el pagament de les taxes.
La falta de pagament en un termini de 10 dies pot provocar la inadmissió a tràmit d'una demanda o d'un recurs d'apel·lació, que tenen un cost mínim de 800 euros per recurs i que pot arribar fins als 10.800 euros. Aquestes quantitats se suposen abonades a fons perdut, ja que encara que després l'òrgan judicial superior doni la raó a l'apel·lant, en realitat li serà impossible recuperar-les. Si excepcionalment s'ha de tornar algun import pagat de més, Hisenda triga sis mesos a fer-lo efectiu.
Sabem que als nostres governants els agrada comparar-se amb la resta d'Europa. Doncs bé, el cert és que en la majoria de països europeus una part del pressupost de justícia es finança mitjançant taxes. Espanya, sota la llei del 2002, estava dins dels països en què menys es pagava en taxes judicials. Però ara, arran de la reforma de l'exministre Gallardón el 2012, i malgrat el seu maquillatge de l'any passat, hem passat a ser un dels països més cars del nostre entorn. I això en un context on la majoria d'administracions estan revisant o suprimint directament la taxa judicial, com és el cas de França. No cal dir que en la majoria dels nostres veïns europeus en què es paga taxa no s'ha de pagar 25 o 50 euros cada vegada que s'interposa un recurs, com en canvi sí que succeeix aquí.
Sens dubte, la qüestió seria molt més digerible si els centenars de milions recaptats per les taxes judicials i els dipòsits per recórrer haguessin estat destinats en gran part a fer més inversions en l'administració de la justícia. D'aquesta manera, es podrien incrementar els salaris dels nostres jutges i funcionaris judicials per equiparar-los als d'altres països europeus avançats -les seves retribucions, en la majoria dels casos, no tenen cap proporció amb l'elevat grau de responsabilitat i l'excessiva càrrega de treball que pateixen els nostres jutjats- o modernitzar d'una vegada per sempre els nostres òrgans judicials fent desaparèixer les muntanyes de paper amb la implantació de l'expedient electrònic.
La llei de taxes judicials va néixer amb mal peu i va ser aprovada en tràmit d'urgència i amb els vots únicament del Partit Popular. Es va pretendre reduir així la litigiositat a base d'impedir l'accés a la justícia, ignorant la realitat social del nostre país i jugant amb unes estadístiques dels procediments que ingressen als nostres jutjats més que discutibles.
La Justícia espanyola ja disposa des de fa moltíssim temps d'eines més que suficients per donar resposta a les persones que en fan un ús abusiu. El temps passa, senyor ministre, i estem davant una de les retallades més importants que ha patit el nostre país en el dret a la tutela judicial efectiva que tenen tots els ciutadans que formen part d'un Estat de dret, ja que s'ha restringit de forma totalment desproporcionada l'accés a la justícia.
Ha arribat l'hora de solucionar el greu problema que va crear el seu antecessor, i vostè sap perfectament que tindrà el suport de tots els professionals del dret per convertir la seva promesa en realitat. Degà del Col·legi de
Procuradors de Barcelona.
