Ser dependents ens obliga a ser eficients

El cru cau per sota dels 60 dòlars per barril, el ruble es precipita a l'avern de l'endeutament en monedes fortes dels seus ciutadans, les borses europees descompten tota aquesta crisi amb baixades generalitzades i el consumidor espanyol assisteix atònit a tot plegat sense veure reflectit en el seu punt de servei un descens significatiu de la seva compra d'hidrocarburs líquids per al seu automòbil. ¿Té algun sentit tot aquest embolic? Sens dubte el motor del que està passant l'hem de buscar en la decisió dels principals països de l'OPEP, l'Aràbia Saudita i Emirats, de no reduir producció davant la caiguda de la demanda i l'eclosió dels hidrocarburs no convencionals, sobretot als Estats Units. Amb aquesta decisió pretenen, i ho estan aconseguint, posar en entredit la viabilitat de l'extracció de gas i cru no convencional. Evidentment hi ha danys col·laterals en aquelles economies com la russa o la veneçolana, que han basat tot el seu pressupost en preus del cru elevats, amb la qual cosa poden caure fàcilment en la suspensió de pagaments. Resulta paradoxal que una baixada del preu del cru tingui el seu costat fosc com el de l'encariment del ruble, el desproveïment a Rússia i una pèrdua en les borses europees que descompten temps pitjors. Sembla doncs que tampoc per al consumidor espanyol sigui una bona notícia que baixi el preu del cru d'una forma tan significativa. ¿O sí? Espanya és dependent gairebé al 100% d'hidrocarburs líquids i gasosos. Tots els que consumim els hem d'importar. Semblaria que una baixada del cru s'hauria de reflectir d'una forma més notòria. El que passa realment és que el consumidor paga més del 50% al fisc i la resta s'ha de repartir entre el cost de la refinació, de la matèria primera i de comercialització. Una baixada important del cru només afecta un terç dels costos del que paga el consumidor i a sobre amb retard per l'efecte dels contractes a futur amb què treballen els operadors. El Govern, la CNMC, miren d'amagar aquesta realitat, encolomant als operadors petrolífers la responsabilitat. A part de la immediata repercussió mediàtica, cal destacar la carència gairebé total d'evidències d'abús de poder de mercat, fet que s'ha traduït gairebé sempre en un desistiment de tots els expedients sancionadors. No ens equivoquem: els que tenen l'aixeta són els països de l'OPEP i a la resta solament ens queda la recerca de l'eficiència. Millors motors, consums més baixos, han de ser la resposta. No sabem si aquests preus dureran molt temps. Del que sí que podem estar segurs és que els països emergents seguiran estirant amb força la demanda i superat l'actual entrebanc, tornaran a tensar els preus a l'alça. Espanya continuarà sent dependent al 100% de la importació d'hidrocarburs per la qual cosa la recerca de fonts autòctones com les renovables, els hidrocarburs convencionals o no, i l'eficiència en l'ús seran les úniques receptes amb èxit assegurat.