El paper de la saviesa

Hi va haver un temps en què la vida era simple. Però la simplicitat porta el risc. I per aquest motiu la Humanitat es va dotar d'instruments per viure més tranquil·la. Davant el risc de l'assalt a mà armada es va inventar la policia, davant la necessitat que tothom contribuís al sosteniment d'un país es van crear els inspectors d'Hisenda. I així va ser com la vida es va anar complicant creient que les bones intencions generaven millors resultats.

Llisco per aquesta conversa mentre em menjo un petit entrepà de llonganissa de Vic de Casa Sendra al meu lloc preferit, que és La Despensa de Laforja. El seu propietari, Pedro, em comunica que aquesta llonganissa probablement serà l'última que em prendré perquè Casa Sendra, administrada per Pau Arboix al carrer de Jacint Verdaguer de la ciutat de Vic, ha tancat 165 anys després de la seva fundació. Davant una notícia així penso que la crisi està arribant massa lluny. Però pel que sembla no és la crisi. Fa 10 anys una directiva europea va establir l'obligatorietat d'acollir-se a les DOP, Denominacions d'Origen Protegides, o a les IGP, Indicació Geogràfica Protegida. Alguns fabricants de certs productes de seguida es van adonar que acollir-se a una IGP no garantia davant el consumidor l'excel·lència del producte i que molts espavilats s'acollien a la IGP per incloure a l'etiqueta la saviesa que hauria de tenir la seva forma de producció. És per això que el senyor Pau Arboix es va negar a formar part de la IGP Llonganissa de Vic. Si ell era de Vic, el producte es manufacturava a Vic i l'única botiga es trobava a Vic des de feia més d'un segle i mig, ¿com podia acceptar formar part d'una indicació que permetia la fabricació a Califòrnia d'una Llonganissa de Vic anomenada Doña Juana?

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Entre la burocràcia alimentària i l'art de la cecina, el senyor Pau Arboix va decidir tirar endavant la seva petita empresa de 10 treballadors i vendre les seves llonganisses en un establiment que sembla una joieria. A la prestigiosa xarcuteria parisenca Fauchon de la plaça de la Madeleine s'hi troben les peces sortides de l'obrador de Pau Arboix. Però molt probablement el mes de maig serà el final de les seves existències. És per això que l'esmorzar d'ahir a La Despensa va tenir una mica de ritual pòstum i molt d'injustícia. Pau Arboix diu que es tanca «per dignitat», que és l'únic conservant que accepten els seus productes. És lògic, perquè abans-d'ahir li va arribar una sentència d'una denúncia interposada per la Generalitat en què se'l comminava a acceptar la IGP i, a més a més, a pagar 30.000 euros en concepte de multa per haver estat imprimint les seves etiquetes amb el nom de Vic però sense permís del buròcrata.

En l'últim tall de la llonganissa d'ahir em va semblar sentir els bons desitjos del president Mas dient que volia una Catalunya business friendly. I vaig recordar també les apel·lacions de l'expresident Pujol dient que «la feina ben feta no té fronteres». Entre els bons desitjos i les males pràctiques burocràtiques hi ha la gran via d'aigua del liberalisme econòmic. El mercat va fer de la llonganissa de Casa Sendra un prodigi internacional, però la pinça entre una burocràcia absurda i una justícia potser vegetariana han acabat amb la llonganissa genuïna d'Osona en benefici d'altres servils xarcuters transatlàntics. Senyor Arboix: gràcies per la seva dignitat, sens dubte la millor manera de començar el dia i de mantenir aquest punt de resistència davant una paperassa incomprensible. La feina ben feta no té fronteres, però a vegades els bons productes artesans són menyspreats davant l'empenta de les marques industrials.