Llums de la ciutat

Últimament determinats col·lectius que pretenen tornar la ciutat a l'aspecte del segle XIX estan en contra de l'anomenada contaminació lu-mínica. Pel que es veu els ciutadans nocturns es veuen obligats a tapar-se els ulls amb ulleres de sol per poder circular sense enlluernar-se. La il·luminació pública ha de ser testable, no tant per il·luminació com per pública en un moment en què totes les coses que ens donen una certa comoditat haurien de ser privades. Així es creu que la sanitat pública no té res a veure amb la privada, el transport privat és millor que el públic i la llum més val que la pagui algú perquè si no s'han de rebaixar els watts.

Això de la llum nocturna té altres visions. Ara que estem molt a prop del canvi horari que tindrà lloc el dia 30 a les dues de la matinada val la pena començar a viure aquest espai prodigiós de la llum solar i la il·luminació incipient dels aparadors comercials. El sol ens il·lumina, però la nit marca l'instant en què comença la consagració de la llum urbana, privada i alta. Són els llums que emanen de les finestres dels edificis d'oficines.

El paisatge dels grans edificis il·luminats s'ha convertit en l'àmbit estètic de les ciutats que aparentment mai dormen. No hi ha programa de televisió nocturn que no es faci sobre un fons de finestres il·luminades de forma aleatòria. La nit és la que separa la vida del somni, la intimitat i la feina. Des de fa anys, cada dia que vaig amb la meva moto a casa em trobo amb un semàfor prolongat a la cantonada d'Amigó i Via Augusta. Allà davant s'aixeca la seu de la companyia d'assegurances Zurich. Els llums estan encesos, però mai estan encesos de la mateixa manera. En el llarg minut del semàfor em fixo en l'activitat que s'hauria d'intuir a les diferents plantes. No hi ha mai ningú. Algunes vegades, molt poques, m'ha semblat veure el mànec d'un pal de fregar que abrillanta el terra. En aquests llums buits, encesos per gairebé ningú, s'assisteix a l'orgull de l'activitat perenne que no es correspon amb l'activitat real. Els responsables de l'immoble volen fer-nos creure que els diners de les seves assegurances també treballen de nit. No importa que no hi hagi ningú davant de l'ordinador que dóna a la Via Augusta. En aquella torre d'oficines s'intueix el soroll dels ordinadors que viuen de les incidències dels assegurats. D'allà sortiran al matí factures impagades o remeses d'indemnitzacions. No hauran crescut sota la llum de les seves oficines, sinó en els foscos cables de la informàtica. La llum nocturna arriba als nostres bancs gairebé de puntetes. Però en les altures queden els edificis comercials, drets com els arbres de Nadal dels negocis.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Mentrestant, les voreres són pistes per on llisquen els ciutadans a batzegades. De tant en tant els llums verds o vermells indiquen una mínima disciplina per a ningú. No ens agrada la llum, ja que ens hem convertit en ratpenats, però ens encanten les finestres del capital, temples on els ulls ens miren per encegar-nos una mica més.

Aquesta nit he tornat al semàfor i he mirat a la vorera. Una parella celebrava l'aniversari amb una espelma sobre un pastís. Encara hi ha llums tremoloses que creuen en el  futur.