Por de la veritat

El gran industrial del cautxú Pere Noic era abans que res un home de conviccions fortes. Tan fortes que quan algú l'advertia dels seus possibles errors no dubtava a retirar-li la salutació i, en el supòsit que treballés per a ell, l'acomiadava sense grans miraments. La veritat era la que sortia de la seva boca. I tot el que l'envoltava era mentida.

Per desgràcia Pere Noic va haver d'admetre l'amarga veritat de la seva vida. Va ser a la matinada, quan van trucar a la porta de casa seva i es va trobar amb una parella uniformada de la policia. Li van preguntar si ell era realment ell, i tot seguit li van comunicar el gran disgust de la seva vida: el seu fill Fèlix Noic havia mort en un confús accident de circulació. En un primer moment Pere Noic va protestar amb vehemència. No podia ser. El seu fill Félix no conduïa. Algú s'havia fet passar per ell i ara arribaven els guàrdies, absurds i venjatius, a despertar-lo per comunicar-li una notícia inexistent. Pere Noic, aprofitant els seus contactes, va trucar al seu amic el cap superior de la policia per increpar-lo i negar l'evidència. Però el cap superior li va confirmar la tragèdia i el va instar a anar al dipòsit de cadàvers per identificar el cos.

La tristesa d'aquella gran pèrdua no va impedir que Pere Noic continués aferrant-se a la que ell considerava la seva veritat i va voler anar fins al fons de la qüestió. El van portar al lloc de l'accident. Allà hi havia un cotxe desconegut, probablement de lloguer, estavellat contra un arbre. Quan la mort no té solució s'ha de buscar el culpable, va pensar el senyor Noic. «¿Qui conduïa? El conductor pagarà pel que m'ha fet?». Però les autoritats el van informar que a bord del cotxe sinistrat només hi viatjaven una noia que estava en coma i el conductor, el seu fill Fèlix, mort en l'acte. Pere Noic no es va donar per vençut: «Tot és una conspiració. És evident que aquest revolt està mal peraltat. Demandaré la direcció general de carreteres». Però mesos després la direcció general de carreteres i pèrits independents van certificar davant del jutge que la carretera estava ben senyalitzada, magistralment asfaltada i amb tots els índexs de seguretat a favor de la via.

Malgrat el temps transcorregut, el dol per la mort del seu fill no feia més que ferir-lo encara més en el seu amor propi. Va procedir a l'anàlisi detallada del motor del vehicle de lloguer i va demandar la companyia que l'havia llogat. Una altra vegada els experts van haver d'admetre que res en aquell vehicle indicava la més mínima negligència. Pere Noic va recórrer llavors a la noia que acompanyava el seu fill en la nit tràgica i va sol·licitar proves de la seva salut mental, del seu índex d'alcoholèmia i de possibles desviacions psicològiques que haguessin pogut fer perdre la direcció del seu fill. La noia, davant del poder del magnat del cautxú, va ser sotmesa a tota mena de proves sense que la demanda pogués indicar la més mínima participació de l'acompanyant del seu fill en l'accident fatal.

Notícies relacionades

Illa i Sánchez: normalitat i provisionalitat

Multireincidents, el camí més llarg és l’eficaç

Finalment, quan ja havia perdut més de deu plets, la paranoia es va ensorrar. El cotxe havia sortir projectat per una punxada a les rodes. Una partida de pneumàtics marca Noic sortits de l'estalvi fraudulent amb què les factories de Pere Noic solien fabricar els pneumàtics per així aconseguir vendes més grans.

La teoria de la conspiració havia arribat al final.