Un nou Paral·lel

Ahir va començar la reforma de l'avinguda del Paral· lel de Barcelona. En els últims temps l'ajuntament ha decidit jugar a carrers. Es tracta d'ampliar les voreres i donar espai als ciclistes. El Paral·lel va des de Drassanes fins a la plaça d'Espanya i en alguns llocs abraça 50 metres d'amplitud. El Paral·lel va tenir en els seus temps un curiós emperador, anomenat Alejandro Lerroux. I a les seves voreres s'hi concentraven sens dubte els cafès més densos, com per exemple el Café Español, que podia reunir convenientment asseguts un miler de barcelonins. Prop de 20 teatres servien d'esbarjo i diversió a la gent que voltava per allà. Les xemeneies de La Canadiense, encara dempeus però inactives, donaven llum a aquell lloc que es va equiparar al West End londinenc. El Paral· lel era el lloc idoni per veure i fer-se veure. No era, sense cap mena de dubte, un àmbit aristocràtic, sinó eminentment popular.

I ara l'ajuntament es disposa a ampliar les voreres i a crear unes quantes places en certes cantonades per arreglar-lo. Amb la política restrictiva de terrasses es farà impossible el retorn a la imatge del Café Español, però almenys ens entretindrà en la llarga marxa cap al nou i mínim urbanisme. El cost del nou Paral·lel se situa en nou milions d'euros, que no està malament.

S'anomena Paral·lel perquè es correspon amb un paral·lel terrestre avaluat pels geògrafs com els 41 graus 21 minuts i 34 segons de latitud nord. En el supòsit que l'avinguda Meridiana arribés a creuar-se amb el Paral·lel tindríem un punt magistral del globus. Del Paral·lel se'n va dir des de la seva fundació avinguda Marqués del Duero, fins que l'any 1932 ens van canviar les plaques per les del nom de l'advocat laboralista Francesc Layret, assassinat pels sicaris de la patronal. Ben poc li va durar l'avinguda a Layret, perquè el 1939, amb la victòria de Franco, el marquès del Duero va tornar a l'avinguda per quedar-s'hi fins que la democràcia, sense ganes de complicar-se la vida, va resoldre que la gran artèria s'anomenaria simplement avinguda del Paral·lel. ¿I qui era aquell marquès del Duero que campava per les places dels carrers? Es tractava de Manuel Gutiérrez de la Concha y Irigoyen, un entorxat militar d'Isabel II que va ocupar la capitania general de Barcelona i va morir a prop d'Estella en la segona guerra carlista, quan el valerós marquès, a primera línia de les seves tropes, es va llançar a la càrrega contra els carlistes i un tret el va tornar a la terra dels seus avantpassats.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

La reforma del Paral·lel no contempla cap canvi onomàstic. Al capdavall totes les línies paral·leles es troben en l'infinit. I l'infinit és el que s'espera d'aquesta nova avinguda que estretirà el trànsit i donarà acollida a nous restaurants orientals i botigues de tot a cent. L'atmosfera popular del gran carrer es mantindrà i els ciclistes, sempre pel centre de la calçada, aconseguiran passejar sense esforç pels paratges que abans acollien homes amb gorra i bruses catalans, adornats també amb canotiers i delectant-se amb l'havà arribat del port pròxim.

Per una vegada, l'ajuntament ha seguit el camí que li ha marcat El Molino, que ha estat correctament renovat. El Poble-sec ja no és tan sec com diu la toponímia. Als carrers que baixen de la muntanya de Montjuïc s'hi han instal·lat últimament molts bars agradables que porten les begudes cap a la gran avinguda. Parafrasejant Jorge Manrique, es pot dir que els nostres carrers són els rius que desemboquen a l'avinguda, que és el viure.