Dret a internet
Les garanties d'accés a la xarxa han de ser comparables a les de serveis bàsics com l'energia
Poca gent dubta que internet ens ha canviat la vida. I el que encara ens falta per veure, diuen els més agosarats. Sabem que internet està canviant el model de negoci dels mitjans de comunicació, com també està plantejant una revolució absoluta en el que hauria de ser un model educatiu propi del segle on vivim. Alguns professors comencen a plantejar, de manera raonable, si és lògic prohibir els smartphones a les aules. Veiem com el comerç també esta evolucionant i oferint noves fórmules a partir de la implantació del comerç electrònic, i sobretot veiem com responen a estratègies globals, que sovint no tenen en compte ni fronteres, ni llengües ni tan sols fiscalitats. I podríem seguir fent un repàs de com internet ha afectat les nostres vides en molts àmbits, la salut, la política, l'esport, la cultura, la llengua, entre molts d'altres, però sobretot en les relacions humanes.
Avui la gent també lliga per internet, també s'enamora per internet, fa amistats i les perd per internet, pot trobar feina gràcies a internet, tot i que per culpa d'internet també la pot perdre. A la nostra identitat de sempre li afegim una altra identitat, la digital. En definitiva, una autèntica revolució i canvi de paradigma. La revolució industrial va portar a la societat millores substancials en la qualitat de vida. Allò que era bo per a la indústria, per a l'economia, ho va acabar sent per a les persones. I serveis com l'aigua potable i corrent, l'electricitat, el gas, es van universalitzar amb el pas dels anys. Fa pocs dies el Síndic de Greuges, en una compareixença al Parlament, plantejava la necessitat de revisar la legislació pel que fa als drets bàsics de les persones en relació a aquests elements energètics. El detonant no era altre que el recurs del Govern espanyol en relació al decret de pobresa energètica. El Govern de Catalunya, impulsat pel Parlament, reconeix que aquí hi ha gent que pateix pel fet de no poder pagar l'electricitat o el gas, subministraments que són bàsics per combatre determinades situacions provocades per la pobresa. La suspensió de l'esmentat decret, fruit de l'acord de les forces polítiques catalanes, deixa una part de la població en una clara situació d'indefensió, però també de risc.
D'aquí ve que el Síndic plantegés la necessitat de començar a considerar l'accés a l'energia com un dret. Evidentment amb condicionants vinculats al consum i a la capacitat adquisitiva de les persones, però al capdavall com un dret. Obre un debat més que interessant i que s'emmarca en aquesta societat que té escletxes de tota mena fruit de la crisi.
Una altra escletxa oberta és la que s'ha viscut després de l'esclat de la bombolla immobiliària, on s'ha reivindicat de nou el dret a l'habitatge de les persones. En aquest cas un dret reconegut, però sovint oblidat o ignorat amb situacions dramàtiques que han provocat un creixent malestar ciutadà.
I és aquí on surt la necessitat de saber si realment els ciutadans d'aquest país, sobretot pensant en clau d'estructura d'estat, tenim dret a internet. El mateix Síndic en un document del juny de 2013 parlava d'internet amb banda ampla com a servei universal, i per tant del dret a la igualtat digital. L'Assemblea General de les Nacions Unides ha declarat l'accés a internet com un dret humà altament protegit, i considera una prioritat assegurar a la ciutadania l'accés a internet. Estònia, que és un dels països més avançats del món pel que fa a la implantació d'internet, ho va plantejar com un dret bàsic i constitucional. Això ha comportat que en aquell país internet estigui desplegat tant a la ciutat com en l'àmbit rural, que el preu sigui assequible o gratuït en diferents àrees públiques i que tingui un gran nombre de punts d'accés wi-fi gratuïts. Amb tot això, ¿a qui li estranya, per exemple, que a les eleccions que es fan a Estònia es pugui votar per internet?
Sens dubte, que la solució a tot plegat no és gens senzilla. La crisi econòmica condiciona molt els debats com aquest. Però sempre acaben manant els interessos econòmics, i tinc la sensació que, com en el cas de l'energia, els beneficis d'uns pocs impedeixen el progrés i el benestar de molts. I és aquí quan té tot el sentit del món que es reguli el dret a aquestes qüestions bàsiques a la societat del segle XXI, com poden ser l'energia o internet. Una societat avançada hauria de veure aquest dret, més que no pas com una oportunitat de negoci, com una possibilitat immensa de progrés col·lectiu. Expresident del Parlament.
