Papallones a l'estómac
Ja no queda gens. En unes quantes hores m'enfrontaré a la meva segona volta al món. I, tot i que és cert que en aquesta ocasió sé el que m'espera -no com en l'anterior edició de la Barcelona World Race (BWR)-, no puc evitar sentir papallones a l'estómac a mesura que s'acosta el moment. Estic nerviosa, però més segura que la meva primera vegada. Recordo que l'anterior va ser tot un descobriment per a mi.
Aquests dies m'estan preguntant molt sobre la meva condició d'única dona a la regata. La veritat és que m'agradaria veure altres dones al pantalà, però no hi dono cap importància. Crec que es redueix a una qüestió de probabilitats. En qualsevol esport sempre hi ha més homes que dones, però com que en la vela transoceànica som molts menys, la diferència es veu més. En qualsevol cas, el nostre esport no entén de sexes, només d'experiència i de milles navegades. Les regates són tan llargues que poc importa si ets home o dona, alt o baix, més corpulent o més prim.
Tret del patrocinador, GAES Centros Auditivos, la resta del projecte és tot nou: vaixell, equip, company... Aquesta vegada navegaré amb Gerard Marín, i la veritat és que no podria tenir millor company. Fa un any i mig que ens preparem. De fet, si sumem les milles que hem fet, ja hauríem fet mitja volta al món. Som l'equip que fa més temps que treballa en aquest projecte i això té, sense dubtes, moltíssims avantatges. Coneixem bé el vaixell, ens coneixem bé com a navegants… Hem navegat tant que ja pensem igual. Crec que formem un equip molt equitatiu. Procurem que un no mani més que l'altre i ens entenem molt bé a bord. El Gerard és més d'acció, més impulsiu, i jo sóc més reflexiva. Hem de ser capaços de mantenir l'equilibri per intentar fer un bon resultat.
Notícies relacionadesA la línia de sortida hi ha vaixells més ràpids que el nostre i hi ha skippers amb molta més experiència, però s'ha de navegar. En aquest tipus de regates no acaben tots els participants, així que la clau està a fer una navegació molt intel·ligent en què combinem una tàctica conservadora amb un ritme de regata alt. El que em fa més por és, simplement, trencar. M'obsessionen els timons, el pal i la quilla, perquè si hi ha una avaria en qualsevol d'aquests tres elements, tens un problema greu.
El nostre vaixell ja ha fet dues voltes al món (BWR 2011, 3a posició; Vendée Globe 2013, 5a posició) i ha demostrat ser ràpid i fiable. A la New York to Barcelona Race del juny vam ser tercers i la veritat és que vam portar un bon ritme de regata. Crec sincerament que amb les últimes millores al pal i la quilla podem fer un bon paper en la regata. En uns tres mesos tindrem la resposta.
