Anàlisi
Al caire de l'abisme
La gran majoria dels delictes que es cometen a Mèxic queden impunes, per acció o omissió. Durant anys els clans criminals de la violència han rivalitzat amb el conjunt de la societat mexicana per acabar imposant un règim de terror que utilitza un sistema de xarxes clientelars corruptes que han tocat de ple l'Estat de dret i les seves institucions.
Les complicitats del crim organitzat amb la política i la justícia han estat denunciades de forma reiterada sense que s'hagi produït una reacció contundent i eficaç que aconsegueixi minimitzar la seva influència a partir del combat sobre les causes que originen aquest fenomen aberrant. Mèxic està al caire de l'abisme, si és que alguns dels seus valors de convivència social no s'han precipitat ja a hores d'ara al precipici.
El cas dels sis joves i la desaparició forçada dels 43 estudiants normalistes d'Ayotzinapa -escola en la qual adquireixen la formació futurs mestres d'ensenyament primari amb vocació de servei a les seves comunitats camperoles d'origen- aconsegueix posar en crua evidència la pràctica totalitat d'ingredients tenebrosos ocults que fins ara es mantenien en el silenci propagat per la generació del pànic. Els fets del 26 de setembre a la ciutat d'Iguala té tanta gravetat que el governador de l'estat va dimitir el 23 d'octubre; la popularitat del president Enrique Peña Nieto va disminuir en picat i es va suspendre la desfilada del 20 de novembre commemoratiu del 104è aniversari de l'inici de la Revolució. Són centenars de milers els ciutadans que mantenen les seves protestes públiques a tot el país i gairebé la meitat dels 81 ajuntaments de l'estat de Guerrero han estat ocupats per organitzacions socials; mentre que el Govern Federal s'ha vist obligat a redissenyar les seves polítiques de seguretat. Però també, amb les últimes detencions d'aquest divendres, ja són 60 els policies municipals acusats de participar en la desaparició dels 43 estudiants, a més a més d'haver estat empresonats l'exalcalde d'Iguala i la seva dona sota acusació de segrest, homicidi qualificat i integració d'una xarxa organitzada de delinqüents.
Notícies relacionadesA partir del 2009, les ciutats mexicanes d'Acapulco, Chihuahua, Durango, Juárez i Torreón s'havien situat entre les 10 més violentes del món atenent al nombre d'homicidis diaris. La terrible llista d'actes de violència macabra, amb brutalitat extrema, és molt llarga a Mèxic. Però mai abans, en cap cas, s'havia expressat un nivell de saturació social tan vehement com en aquest dels 43 estudiants d'Iguala, amb tanta repercussió interna i mundial. Potser va alimentar les flames del foc una poc encertada expressió que va pronunciar, ni més ni menys, el procurador general federal, Jesús Murillo Karam, aquell divendres 7 de novembre, quan en veu baixa va murmurar: «ja me n'he cansat», en roda de premsa i en resposta a una última pregunta d'un periodista. Les xarxes socials van transformar immediatament el #YaMeCansé del procurador en el hashtag de la indignació i la mobilització, en lema de protesta general després d'aconseguir el trending topic mundial.
La credibilitat de les forces polítiques s'ha debilitat i danyat. En el cas de no prendre mesures creïbles excepcionals, davant una situació límit que necessita una catarsi, el risc més gran és que la legitimitat democràtica es vegi seriosament erosionada davant un escenari previsible amb representants institucionals elegits amb un percentatge de participació molt inferior al 40% del total d'electors. Ho ha expressat amb lucidesa intel·lectual l'escriptor i col·laborador d'EL PERIÓDICO Juan Villoro: «Mèxic és el país de Pedro Páramo, on els morts tenen més vida que els vius. Un país en descomposició on s'ha produït una saturació emocional d'indignació, que ha guanyat l'empatia de la gent. Ara el problema és com convertir-la en una conseqüència política que s'enfronti al descrèdit». Aquesta és l'incògnita pendent de resoldre, abans que sigui tard.
