El debat sobre una normativa polèmica
El mite dels horaris comercials
En moltes ciutats no hi ha restricció horària i hi abunden i prosperen els petits negocis
Un principi fonamental que regeix en tota societat moderna és que els ciutadans han de disfrutar de les més àmplies llibertats i que aquestes han de ser coartades només quan quedi justificat que és necessari per al benefici de la comunitat en general. En altres paraules, el benefici de la majoria ha de compensar clarament el cost de la restricció de llibertats.
Com sabem, en la nostra comunitat es restringeixen actualment els horaris comercials. En termes generals, tret d'algunes excepcions com forns, farmàcies, gasolineres i altres, els comerços tenen limitat el nombre d'hores que poden obrir cada dia al llarg de la setmana, així com l'hora màxima en què han de tancar. Igualment està prohibit operar durant certs dies de l'any.
Vegem si aquesta normativa està realment justificada d'acord amb el principi de llibertats individuals exposat anteriorment. A primera vista no hi hauria cap argument per prohibir als comerciants obrir els seus negocis quan els sembli adequat. Tampoc hi hauria cap raó perquè els consumidors es vegin impossibilitats de comprar durant certs dies i hores. En general, si un comerciant i un consumidor desitgen fer una determinada transacció no hi hauria d'haver res que l'hi impedís ja que es tracta d'una cosa que només els afecta a ells personalment. Per tant, semblaria que no existeix cap motiu per a la limitació en els horaris comercials.
Quan se'ls fa aquest plantejament, els polítics partidaris de la restricció responen que es persegueix preservar l'existència de petits comerços que donen un valuós servei personalitzat a la població: com bars, bugaderies, perruqueries, botigues i infinitat de negocis que, al llarg del temps, desenvolupen una relació de fidelitat i fins i tot d'amistat amb la clientela del veïnat. S'argumenta que és part de la cultura de les nostres ciutats, una cultura que ens fa, en certa manera, especials i per tant no ens convé alterar-la. La presumpció és que vivim en un ambient en què tant els comerciants com els consumidors estan molt feliços.
Em pregunto com la llibertat d'horaris podria alterar aquest teixit comercial de veïnat i, amb això, la nostra felicitat i cultura. Al cap i a la fi, si els consumidors se senten tan contents amb la situació actual, rara vegada recorrerien a negocis que no estiguessin al seu barri, ni comprarien fora dels horaris actuals, ni tampoc els diumenges o dies festius. Si a algun comerciant se li acut ampliar els horaris i dies d'obertura, això no augmentaria significativament les seves vendes perquè molt pocs clients anirien a les seves portes fora de les hores tradicionals. Seria un rotund fracàs.
Llavors, ¿per què molestar-se a escurçar els horaris per protegir els negocis del veïnat, si al cap i a la fi no necessiten cap protecció?
Sent més realistes, suposem que hi ha consumidors que no estan tan contents i que efectivament anirien a aquells establiments que decidissin ampliar horaris: ¿atemptaria això realment contra la cultura del petit negoci de barri? Si ens guiem pel que passa en algunes ciutats on no existeixen aquestes restriccions, com Nova York, veiem que hi abunden i prosperen els petits comerços. Per tant, l'evidència no corrobora els temors dels nostres polítics. El que sí que és cert és que aquests establiments gairebé sempre es veuen obligats a ampliar els horaris per seguir sent competitius.
Crec que la verdadera causa d'aquesta normativa és que la gran majoria de comerciants no desitgen l'ampliació d'horaris perquè, efectivament, per sobreviure segurament haurien de treballar més o contractar empleats. Aquests comerciants han tingut èxit exercint pressió sobre els partits polítics perquè es mantingui la situació actual. I això s'ha fet de tal manera que al llarg dels anys el gruix de la població s'ha convençut del mite que la restricció d'horaris és el més convenient per a tots. Fins i tot és molt possible que molts polítics també s'ho hagin acabat creient.
Mentre es mantingui el mite dels horaris comercials les coses no canviaran i els petits comerciants continuaran beneficiant-se a costa dels drets de la immensa majoria dels consumidors. Professor del Dpt. de Control i Direcció
Financera d'ESADE Business School.
