¿On és el nord?
L'any 2014 ha estat horrible per al Barça, en alguns casos per infortuni, en molts altres per incompetència. El 2015 pot ser pitjor, senzillament perquè l'excel·lència ha sortit per la porta i el que s'ha colat per la finestra no supera de moment la categoria de succedani. El joc del Barça és un succedani, un ninot de cera.
Per produir-se en el moment més inoportú, la derrota a Anoeta adquireix una dimensió més gran, però la problemàtica de l'equip és molt superior a aquesta derrota puntual, a una alineació polèmica, a unes vacances prolongades o a diverses declaracions tontetes. El problema resideix en el joc i no en el resultat. Els millors Barça recents també van perdre a Anoeta, i el Reial Madrid i l'Atlètic de Madrid ho han fet aquesta mateixa temporada. Així que no és la derrota el que fa mal a l'aficionat blaugrana, sinó la impotència.
El seu equip és avui dia un equip amb poc futbol i molta impotència, un equip que mira Messi com a única sortida del laberint, però que al mateix temps ha perdut l'habilitat perquè Messi pugui trobar aquesta sortida. És un equip que sembla que jugui al mateix, però que no ho fa. O que ho executa a una velocitat menor, amb les idees borroses sobre el que toca fer en cada punt del camp, com si el rumb assenyalat als quarters generals, més que un pla, fos un altre garbuix.
Apuntem també que fins i tot aquest Barça que s'ha mostrat tan impotent a Anoeta és capaç de conquistar títols. El partit d'ahir a la nit es pot matisar amb diversos atenuants: primer partit després de les vacances, estadi molt difícil, jugadors clau sense preparació o el desafortunat gol en pròpia porta. Els atenuants existeixen i són reals.
Però més reals són les mancances: la principal, la d'un pla de joc que extregui el millor rendiment dels jugadors. Aquest pla no es percep en aquest moment, o bé Luis Enrique el manté amagat, o l'està polint als camps d'entrenament i potser el coneixerem ben aviat, encara que el que s'ha vist en aquests sis mesos de vaivens no supera la categoria de succedani i comença a ser l'hora que l'entrenador expliqui on és el seu nord.
Això no ha passat de sobte, sinó que és fruit d'una gradual degradació que no han pogut frenar ni dos entrenadors (Martino i Luis Enrique de moment), ni centenars de milions d'euros en fitxatges. Molt més que qualsevol dels fiascos judicials protagonitzats o la imparable conversió del club en una entitat freda que es va allunyant de les arrels, si hi ha un terreny en el qual Sandro Rosell i Josep Maria Bartomeu són històricament i completament responsables és en el de la gestió de l'herència esportiva que han rebut. I ara mateix, el seu balanç és profundament desolador.
