Terrorisme i terroristes sense cap adjectiu

Escandalitza i espanta el que va passar ahir a la seu de la revista francesa Charlie Hebdo. Els comentaris bullen a les xarxes socials com oli roent i un reguitzell de gent condemna l’atemptat amb paraules duríssimes. Bona part són persones que sé que practiquen l’islam, que ho diuen públicament i que expliciten la seva condemna com a tals. Constato que procedeixen de totes les geografies i que provenen tant de musulmans de tota la vida com d’altres que, sigui quin sigui el seu origen, s’han convertit a l’islam. 

He dit moltes vegades que aquesta manera d’entendre Déu és tan seriosa com una altra, però que una cosa és l’islam i l’altra el que fan alguns fidels o suposats creients. El problema rau en els que no actuen d’acord amb la doctrina que diuen seguir i que es creuen musulmans i ho pregonen. Però això de matar dient que vengen Mahoma o cridant que Déu és el més gran és un bon contrasentit. Si caricaturitzar el profeta amb una bomba per turbant va ser un error i per molts una manca de respecte, assassinar per venjar-lo n’és un altre de més gran. Que es faci en nom de Déu, ultrapassa qualsevol qualificatiu. 

Molta gent m’ha preguntat què penso de l’atemptat. La resposta és òbvia: hi estic en contra, com hi està tota persona de bé. Però el fet que me la facin a mi, ja em dóna a entendre que la creuen relacionada amb l’islam. 

Només una colla d’assassins

No m’estranya, perquè estem molt mal educats en aquest camp: el que està passant en el mal anomenat Estat Islàmic sobrepassa els límits de la maldat humana. Insisteixo en el que acabo de dir i faig un toc d’atenció que crec que és necessari: ¿per què estem acceptant l’adjectiu d’islàmic com a definitori d’una colla d’assassins? 

Escoltant la notícia i veient-ne el ressò n’he tret unes conclusions que crec positives: mai no havia vist que els nostres mitjans de comunicació informessin tan clarament dels comunicats condemnatoris fets públics per entitats islàmiques i, d’altra banda, sembla que ja es comença a dir alguna cosa pel seu nom: s’està parlant de terroristes i de terrorisme. Això m’indica que ja es veu que aquestes salvatjades fetes amb la intenció de sembrar el terror no necessiten cap altre adjectiu, així com mai no vàrem qualificar de catòlic el d’ETA, encara que, en teoria, fos l’àmbit d’alguns etarres.

Dir-los gihadistes és un altre disbarat perquè el gihad és l’esforç que ha de fer tot musulmà per tal de ser-ne cada dia millor. Si se li dóna, com s’ha fet, un sentit bèl·lic, han d’acomplir unes condicions, com són la prohibició de matar dones, vells, nens, malalts crònics i mentals, cecs o destruir edificis, cremar collites, sacrificar animals sense necessitat i un llarg etcètera totalment contrari a les actuacions d’aquests terroristes que l’únic que sembla que busquin és sembrar el terror.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

El meu condol a les famílies dels morts a París i als musulmans de veritat. 

PROFESSORA D’ESTUDIS ISLÀMICS DE LA UB