Tribuna
Un congrés més de país que de partit
El Partit dels Socialistes de Catalunya celebrarà aquest any 2015 un congrés ordinari que el primer secretari Miquel Iceta qualifica d'ambiciós, de reconstrucció de projecte i d'obertura a la societat.
Des de 1978 la societat catalana -a la qual es deu el PSC- ha canviat molt. Sé que costa parlar d'evolució positiva al llarg d'aquests 34 anys quan ens trobem en plena crisi institucional entre Catalunya i la resta d'Espanya, quan no hem sortit d'una crisi econòmica amb conseqüències socials més dures que la resta d'Europa i quan, dia a dia, es materialitzen les conseqüències negatives sobre dues variables vinculades: els serveis públics i l'Estat del benestar.
Però malgrat tots aquests efectes negatius, representatius dels darrers anys, no seríem justos ni històricament ni políticament si no reconeguéssim els grans avenços del nostre país des del 1978 en temes d'autogovern, de progrés econòmic i social, i de creació d'una cota molt alta d'Estat del benestar.
La política desenvolupada pel Partit dels Socialistes de Catalunya no hi ha estat aliena, ans al contrari: ha estat decisiva a Catalunya i a la resta d'Espanya per assolir el major nivell d'autogovern i de progrés aconseguit històricament a Catalunya.
En política, però, el passat són referències, i també drets. Però l'objecte de l'acció política és el present i el futur.
El PSC, com a partit representatiu dels treballadors i de les treballadores i de les classes mitjanes de Catalunya, ha de reformular en aquest període de canvi social la seva estratègia per liderar el futur dels catalans i les catalanes, com ho va fer des del 1980 en la majoria d'Ajuntaments, i en els períodes més importants des de llavors en els governs de Catalunya i de l'Estat.
En els darrers anys, el PSC ha patit importants davallades electorals: una caiguda del suport de la ciutadania en els processos electorals posteriors al Congrés ordinari de l'any de 2011. La nostra complexa posició sobre el paradigma dominant fins al 9N -el dret a decidir i la focalització de la política en la crisi Catalunya/Espanya- ens va fer perdre molt crèdit entre la ciutadania.
Aquest període de crisi en el Partit dels Socialistes de Catalunya, que estem acabant de passar, ha comportat també la sortida del partit d'un seguit de companys i companyes que han creat moviments polítics i han arribat a acords amb altres formacions, la qual cosa també ha agreujat la crisi i la seva visualització.
Moltes coses han canviat, però, des del 9-N, especialment des de la conferència que va fer el president de la Generalitat així com les d'altres líders polítics. El paradigma polític dominant ja no és el dret a decidir, sinó les diferents opcions de relació entre Catalunya i la resta d'Espanya, que evidentment hauran de ser també objecte de referèndum.
En paral·lel, els temes socials, econòmics, la reforma de l'Estat i l'aprofundiment democràtic han entrat amb força a l'agenda política de la mà de partits i plataformes populistes, però també de la mà dels partits que optem per reformes profundes basades en la tradició i l'ideari socialista, democràtic i catalanista.
El proper congrés socialista haurà de ser obert a una societat, la catalana, que aspira a recuperar nivells d'ocupació i de benestar, i a progressar en l'autogovern i el respecte pel nostre país.
El congrés també ha de ser una via per retrobar socialistes que en aquest moment d'aspiracions de canvi no han trobat en el PSC l'opció en què confiaven.
El congrés del Partit Socialista haurà de donar resposta, entre altres, a les següents qüestions:
-Reformulació de l'Estat del benestar perquè arribi a una població que depassa l'Europa occidental del segle XX.
-Harmonització de la creació de riquesa i ocupació amb la sostenibilitat ambiental i econòmica.
-Model de cooperació publicoprivat per garantir l'equilibri entre eficiència, eficàcia i drets socials universals.
-Significat del principi socialista de la igualtat en una societat que l'ha assolit a nivell formal però on cada dia augmenten les fractures socials.
-L'educació, la salut i la seguretat com a principis bàsics de la igualtat.
-Nou model d'Europa respectant i reconeixent les realitats nacionals més enllà dels Estats nació.
Notícies relacionades-Model de relació dels socialistes catalans amb el conjunt del socialisme espanyol, el PSOE, per treballar plegats per a la reforma de l'Estat i el progrés social, mantenint les nostres identitats com a partit.
Avui el congrés d'un partit com el PSC, amb tota la legitimitat per liderar les reformes a Catalunya, a l'Estat i a la societat, ha de ser un Congrés obert a la ciutadania i als moviments progressistes que creuen que els períodes de canvi global en la societat i en el món necessiten solucions ambicioses, realistes i democràtiques basades en els principis de llibertat, igualtat i solidaritat.
