Des del 1977
Som Charlie fins que ens ofenen
És fàcil defensar la llibertat d'expressió quan la broma no t'ofèn. L'Audiència Nacional ha imputat l'humorista Facu Díaz per un esquetx del programa Tuerka News. El gag, titulat El PP es dissol, no té gràcia; no perquè toqui un tema sensible, sinó perquè és molt dolent. Al vídeo, un encaputxat anuncia en nom del Partit Popular que la banda deixa les armes, i reclama l'acostament dels seus presos a Andorra o a un lloc on es mengi bé.
L'organització Dignitat i Justícia va denunciar Facu Díaz per humiliar les víctimes del terrorisme, tot i que a l'acudit no s'hi fa cap referència. La sàtira de Díaz consisteix a parodiar, amb una escena que recorda ETA, un partit polític que acostuma a comparar els altres amb els nazis sense cap mena d'ironia. I sense que passi res.
Notícies relacionadesRiure's d'alguna cosa significa que li has perdut la por. També el respecte, i això és del que es tracta. Quan perds el respecte a l'autoritat, et dóna una bufetada a la boca amb la llei Mordassa. Fins fa dos dies, no podies esmentar la família Reial, i molt menys burlar-te'n, com ja va quedar clar després d'aquella portada censurada de la revista El Jueves que tots vam veure, o aquell Bestiari Il·lustrat en el qual Jair Domínguez disparava a una caricatura de Joan Carles I (i la imputació de la qual va quedar finalment arxivada).
El gamberro mediàtic o periodístic no sempre és graciós, però encara que ofengui, acostuma a ser inofensiu (excepte a vegades per a si mateix). La intel·ligència és insultant per al tanoca. Resulta divertidíssim que el Govern, que exigia llibertat d'expressió després de l'atemptat contra el satíric Charlie Hebdo, ara posi límits a l'humor considerant intolerable la brometa. Tothom és Charlie fins que li toquen els dallonses. El gag de Facu Díaz és una xorrada. I això implicaria condemnar-lo per haver-ho fet, no.
