La importància de l'essència

Ni una setmana de dol pels morts. Amb prou feines ha passat aquest temps des dels atemptats terroristes de París i la reflexió sobre els límits de la llibertat d'expressió està sobre la taula: ser o no Charlie Hebdo. Alguns sostenen que l'excés de cinisme ha passat factura al setmanari, que són uns provocadors. ¿La sàtira pot ser irreverent? És una simple qüestió de gust. ¿Un déu té dret a l'honor? No haurem après res si seguim confonent el respecte amb la por, la crítica legítima a una religió amb el racisme i la llibertat d'expressió només en el que és políticament correcte.

Estem davant un problema de caràcter mundial que requereix fermesa. Un problema de convivència que s'origina en la religió, entre l'islam arcaic i el modern, però també en la política. La d'allà (Síria, Egipte, Emirats, Afganistan) i la d'aquí (la societat occidental). Una manera d'entendre la vida en comunitat com a l'edat mitjana davant d'un concepte de convivència moderna, basat en la ciutadania.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Entre algunes persones s'ha estès la idea que llibertats i drets ho són per dret natural, tot i que la seva conquista va condicionar les vides de diverses generacions. El manteniment d'aquests valors comuns és un repte vigent davant dels que guiats pel fanatisme són incapaços de respectar la pluralitat i conviure en la diversitat. I aquesta unió, la dels demòcrates, és precisament l'única conseqüència positiva derivada de l'atemptat: ciutadans de diferents nacionalitats, ideologies, races i creences però amb la clara convicció que sentir-se ciutadans lliures ha de ser el fil d'embastar per conviure en societats democràtiques avançades.

P. D. Les reflexions d'importància mereixen atenció, fins i tot a risc de semblar reiterativa. Dels esperpèntics missatges SMS intercanviats entre Mas i Junqueras en parlarem un altre dia.