2
Es llegeix en minuts

Acostumat a les fites i diades històriques, el procés sobiranista va viure ahir el seu dia menys èpic però, paradoxalment, potser el més decisiu. Des del saló Torres Garcia del Palau de la Generalitat, Artur Mas Oriol Junqueras van donar per tancada l'etapa de les grans performances al carrer i van inaugurar la fase politicojurídica del camí cap a la independència: full de ruta, estructures d'estat, legislació i normativa preparatòria, i data fixa per realitzar una consulta definitiva sobre la independència en forma d'eleccions: 27 de setembre.

El contingut de l'acord no va aixecar la passió de les bases socials més actives de l'independentisme, que exigien una convocatòria immediata, però ofereix garanties que les coses es faran amb seriositat i sens dubte deu haver preocupat molt la Moncloa i els despatxos del poder real. Mentre l'independentisme s'ha mogut en el terreny de les mobilitzacions i els actes simbòlics, inclòs el recent 9-N, el desafiament català ha estat suportable per al Madrid oficial. Però ahir Mas Junqueras van dir que els pròxims mesos posaran les bases de la Seguretat Social catalana, d'una administració d'hisenda pròpia i d'una estructura diplomàtica d'estat. Paraules majors que no deixaran indiferent l'establishment polític, mediàtic i financer de l'estat. Caldrà estar molt atents a la reacció.

Temps per renovar CDC

L'acord d'ahir té molts avantatges particulars per als protagonistes, ja que tots dos salven allò que era més important per a ells. Mas guanya el temps necessari per a la mutació de CDC en un nova força política renovada i alliberada de la motxilla de la corrupció, i per gestionar el divorci definitiu amb un Duran i Lleida que ni en broma anirà a unes eleccions defensant un programa independentista. Junqueras, per la seva banda, guanya per golejada en la seva defensa acèrrima de la pluralitat ideològica de la societat catalana, ja que les eleccions del 27-S seran amb llistes diverses i sense condicions estranyes, i recupera amb força la centralitat i el bon humor perduts els darrers dos mesos. També les entitats sobiranistes hi guanyen, ja que podran deixar de fer de mitjanceres per tornar a centrar-se en la seva especialitat: estendre la taca d'oli i convèncer indecisos.

Notícies relacionades

En aquest context les eleccions municipals de finals de maig, que fins fa 24 hores es preveien a mata-degolla, perden dramatisme i es configuren com un primer escenari d'acumulació de forces. Dins de l'acord d'ahir, convergents i republicans es comprometen a prioritzar els acords entre ells en la formació dels nous governs locals, la qual cosa pot portar a un mapa municipal encara més afí al procés que l'actual.

L'episodi de greu enfronatment de les darreres setmanes ha tingut, doncs, un final feliç per als sobiranistes. Hi ha un treball polític conjunt a fer i un horitzó concret, dues condicions imprescindibles perquè Mas Junqueras recuperin la confiança personal perduda en algun moment del passat mes d'agost. ¿Tornaran a espatllar-ho, o aquest cop va de debò?