Gasolina per al consum

La teoria econòmica diu que la deflació, és a dir, un descens sostingut de preus, és dolenta. Encara que l'IPC del 2014 és per primera vegada en la història negatiu, no és una mala dada perquè ve acompanyada de creixement de l'economia. Créixer a un 2% mentre cauen un 1% els preus és objectivament bo.

És sabut que una de les palanques de la sortida de la crisi ha estat la devaluació interna, és a dir, fer que el ciutadà mitjà sigui més pobre per aconseguir una competitivitat més gran. I s'ha de reconèixer que s'ha aconseguit: els nostres polítics, d'aquí i d'allà, ens han fet més pobres, ¡felicitats!. Enmig de la crisi no hi va haver deflació, de la dolenta, només perquè va pujar l'IVA però sense aquesta ajuda probablement el 2011 o el 2012 ja hauríem tingut un IPC negatiu. I ara que l'economia repunta arriben dues ajudes inesperades: la caiguda dels preus de les matèries primeres, en especial el petroli, i una lleu relaxació de la pressió fiscal. Si no ho fem rematadament malament distraient-nos del que és essencial, la combinació d'aquests efectes ha d'ajudar a sortir de la crisi real d'una vegada per sempre.

El perill de la deflació és que sol anar acompanyada d'una contracció del consum perquè el consumidor espera que els preus baixin. No crec que avui dia hi hagi gaires persones que no comprin alguna cosa amb aquesta esperança perquè la gran patacada en preus se l'està emportant el petroli i, a més, digui el que digui l'estadística no hi ha sensació de caiguda de preus. Tant de bo aquesta caiguda del preu dels combustibles la vegem reflectida a l'omplir el dipòsit del cotxe o a l'escalfar la vivenda.

Recuperar el pols

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

La xavalla de més que tindrem a la butxaca a partir de la nòmina de gener i quan omplim el dipòsit del cotxe no ens farà rics ni començarem a estalviar per comprar-nos una mansió, però potser incentivarà una mica el consum sobretot perquè la sensació de crisi generalitzada a poc a poc es dilueix. No s'ha de ser optimistes ni llançar les campanes al vol, i menys amb tant atur, tantes ajudes negades i tantes retallades en les coses essencials, però almenys a poc a poc recuperarem el pols del consum, fet que millorarà l'ocupació i la recaptació per l'IVA, que tant de bo serveixi per suavitzar les retallades en sanitat, dependència i educació i, després, fins i tot per reduir la pressió fiscal.

La novetat de tenir una inflació negativa és autèntica però el seu impacte, més enllà dels titulars d'aquests dies, serà limitat, tant com els bancs d'inversió i els xeics vulguin perquè són ells els que mouen el preu del petroli, molt més que l'increment o baixada del consum o l'aparició de noves fonts d'hidrocarburs com el gas pissarra. En qualsevol cas, aprofitem aquesta conjuntura i marxem de rebaixes (si tenim la fortuna d'entendre la regulació dels horaris comercials a Barcelona), al cine o de tapes, ja que amb el que estalviem no crec que ens en puguem anar a sopar. Però… ¡encara gràcies!