Els smart-phones s'han convertit en un instrument gairebé imprescindible en la vida de molts ciutadans i, cada vegada més, també en un valuós aliat en cas de conflictes laborals. Imaginem un treballador que és objecte d'assetjament i que grava la conversa amb un superior jeràrquic en què es demostra la seva conducta hostil i de represàlia, fet pel qual el treballador recorre a la Inspecció o als Jutjats per denunciar els fets.
O que en una negociació d'un acomiadament col·lectiu els sindicats graven les reunions, amb l'ànim d'acreditar posteriorment, en una demanda, la falta de voluntat negociadora de l'empresari per poder adduir la nul·litat d'un acomiadament.
De l'altre costat, pensem en un directiu que grava la conversa amb un dels seus col·laboradors, de la qual clarament s'infereix que ha incomplert part del seu contracte, cosa que és motiu de sanció.
El Tribunal Constitucional ja va declarar, fa anys, que gravar converses en què s'és part, tot i no tenir el consentiment de l'altre interlocutor, no vulnera el secret de les comunicacions ni la intimitat. I cada vegada més, en l'àmbit laboral, es dicten sentències en què es manté aquesta tesi, sempre que el contingut de les converses no s'hagi difós de manera inadequada.
En conclusió, no hi ha res a dir, tret de preguntar-nos si podem aplicar aquesta doctrina de forma generalitzada, i reflexionar sobre el seu significat i impacte.
Una cosa és una gravació puntual, l'objecte de la qual és obtenir una prova d'una determinada conducta que seria molt difícil o impossible d'acreditar d'una altra manera. I una altra de molt diferent, tenir per costum la gravació dels companys de feina, o els superiors jeràrquics, «pel que pugui passar».
Tant en un cas com en un altre, aquesta conducta mostra les dificultats relacionals i, sobretot, una certa incapacitat per resoldre de forma adequada, civilitzada i sense trets de sadisme els conflictes que sorgeixen en el dia a dia laboral. De la mateixa manera, reflecteix una certa «hipocresia conductual». Som uns o altres en funció de si estem, o no, sotmesos a l'escrutini públic.
Notícies relacionadesEn el rerefons hi apareix la mateixa dicotomia entre seguretat i llibertat que ara presideix el debat internacional. En aquest cas, la llibertat d'actuar, i d'excloure del coneixement d'altres, conductes «privades» o fetes «a porta tancada», cedeix al dret de prova, especialment en un entorn de conflicte. També n'hi ha un altre de suggerent: el de l'autenticitat i la confiança en les relacions interpersonals.
Podem estar sent gravats en qualsevol moment i podem anar a judici per aquest motiu. Per a algunes empreses amb dèficits d'intel·ligència emocional és un camí cap a la paranoia.
