L'hòstia del Papa

«Imagina't què li farien a un tipus que es pixés en la verge durant la processó de Setmana Santa a Sevilla», comenta un amic. Sense justificar els atemptats contra el setmanari satíric Charlie Hebdo, entén millor la ira del fervorós que una provocació per a ell gratuïta. Mentrestant, el papa Francesc es passa de frenada amb el seu exemple al declarar que, si algú diu res dolent de la seva mare, pot esperar un cop de puny.

Els dos casos apel·len al que és comprensible. A la mare d'un, ni esmentar-la, i hi ha coses que són sagrades. És curiós que en una societat cada vegada més laica s'expliqui millor la reivindicació del creient que la de l'escèptic, de qui s'espera que renunciï i sigui condescendent: si no creus, tant te fa; casem-nos per l'Església. Les tradicions es respecten per sobre de les decisions racionals perquè, com que són racionals, sabran adaptar-se a les altres, que no admeten qüestió. En cas de conflicte, la fe guanya. El dogma s'imposa.

Uns creen éssers superiors i consideren que les seves creences també ho són; altres tenen les seves raons per desacreditar els que van crear el seu propi creador. Antigament es deien heretges i eren cremats a la foguera. Avui tot déu blasfema. Et cagues en Messi, en els polítics i en la mare que et va parir. Però a l'hora de la veritat, encara hi ha alguns símbols intocables, com Mahoma, la verge o les banderes.

Notícies relacionades

¿Soc culpable?

Eleccions decisives als Estats Units

Fins i tot els escèptics van arribar a creure que el papa Francesc els entenia. Però la relliscada de la setmana passada va ser sonada. Si combregues amb ell, et clava una hòstia i si no, també. És clar que insultar una mare és ofensiu. I això resulta extrapolable també a déus, nacions i equips. D'aquí vénen les baralles i les guerres, del comprensible cop de puny. El que és comprensible està més a prop de la justificació que el que és incomprensible.

I aquí radica el poder de les religions fins i tot en una època laica en què drets i llibertats procuren evitar la intolerància i l'ull per ull: és incomprensible que les critiquis o les ridiculitzis. Per què t'hi fiques, si total no hi creus.