Els tuaregs de l'Azawad celebren 3 anys de precària independència
Dissabte 17 de gener de 2.015 les tuaregs, coneguts com a “homes blaus”, celebraven amb diversos actes els tres anys del seu alçament. Les banderes de l’Azawad onejaven i es pintaven a les parets de les poblacions del nord de Mali. Azawad és el nom pel que es coneix el sempre somniat estat tuareg del Sahel.
La caiguda del govern libi de Moammar al-Gaddafi, l’any 2011, va tenir un impacte immediat als estats veïns. Un dels efectes fou la marxa de milers de tuaregs cap a Mali i Níger. Els qui van fugir no ho van fer sols. Van endur-se amb ells molt armament i diner manllevat enmig de la crisi líbia. Segons la premsa de Mali es tractava de "combatents per l'alliberament de l'Azawad".
Entre els fugitius hi havia Ibrahim Ag Bahanga, qui va morir en estranyes circumstàncies el passat 26 d'agost de 2011 quan estava armant-se per reactivar la guerrilla tuareg contra Mali. Era perseguit per França, Argèlia i el propi Mali. La seva mort va suposar un alleugeriment per aquest darrer. Pocs dies abans de morir Bahanga ja apuntava un clar distanciament amb Gaddafi i deia que els tuareg havien de començar la seva lluita pròpia. Així ho va fer el seu successor, Ana Ag Ateyoub, considerat millor estrateg i més radical.
Arran de la revolució líbia s’havia fundat a Mali, el tuareg Mouvement National por la Libération de l’Azawad (MNLA) per a “defensar i valoritzar la política pacífica” tot condemnant “la violència i el terrorisme sota totes les formes”. Un dels seus dirigents, Moussa Ag Assarid, va aclarir els objectius del grup: “Aquest cop és la independència o res”.
Amb aquests tres elements (caiguda de Gaddafi, refugiats tuaregs i MNLA) es donaven les condicions per una nova revolta tuareg, la quarta. Va ser l’ L’MNLA va llençar una ofensiva militar el 17 de gener de 2012 al voltant de la vila de Ménaka, a la regió de Gao del nord de Mali; ocupant ràpidament a les altres dues regions tuaregs: Kidal i Timbuctu. Els xocs posteriors van provocar, segons les Nacions Unides, uns 125.000 refugiats. Alts oficials tuaregs de l’exèrcit estatal van desertar amb armes cap a la guerrilla de l’MNLA que va controlar un terç del país ja el mes d’abril de 2012. El dia 6 d’aquell mes va proclamar-se la independència de l’Azawad. Tot i no ser reconeguda internacionalment a efectes reals sí que existeix. L’MNLA va aixecar un estat al mig del desert del Sahel, emetent documents d’identitat imprescindibles per circular per l’Azawad i aprofitant l’ofensiva franco-txadiana sobre Kidal per recuperar aquesta ciutat d’on els islamistes l’havien expulsat.
L’aparició de grups armats islamistes a la zona com Ansar Dine, aliada a Al-Qaida, el Mouvement Unicité et Jihad en Afrique de l’Ouest i Mouvement Islamique de l’Azawad va complicar l’escenari. Aquests nuclis van lluitar contra els secessionistes tuareg i atacar les zones que controlaven. L’MNLA va combatre contra els islamistes no sense problemes doncs els gihadistes van respondre amb atemptats suïcides al propi Kidal contra edificis de l’MNLA. Malgrat això el moviment tuareg va arribar a acords puntuals aprofitant-se tant dels islamistes com dels seus adversaris pro occidentals. De fet el president de l’anomenat Consell Transitori de l’Estat de l’Azawad, Bilal Ag Acherif, va visitar París reunint-se al govern francès per obtenir suport en la lluita contra els islamistes.
Notícies relacionadesL’any 2013 Mali i Azawad van signar un acord amb una treva i el retorn de l’administració de Mali a la ciutat de Kidal. Tot i que es va implementar, amb no pocs incidents, el maig de 2014 la treva es va trencar: Les forces tuareg van conquerir Kidal i van refusar l’intent de l’exèrcit regular per recuperar-la. Des de llavors, amb una posició de força, el moviment de Bilal Ag Acherif reclama negociacions al govern. L’estat tuareg existeix de facto, precari però innegable. Les negociacions, doncs, s’haurien de centrar en fer-lo efectiu o bé articular una via per a que Mali accepti un autogovern molt similar a una independència.
