L'invent del dia més trist de l'any (#BlueMonday)

Estem d'aniversari, més o menys. Perquè des de fa 10 anys un dilluns de gener es converteix, per obra i gràcia dels mitjans de comunicació, en "el dia més trist de l'any"... segons una presumpta fórmula matemàtica que demostra, o això diuen, a partir de diverses variables que cap al tercer dilluns de l'any (canvia d'any com els dilluns saben fer-ho) resulta ser un dia horrorós, susceptible per a la depressió i el desànim. I cada any, des de quan es va inventar, el 24 de gener del 2005, es repeteix i fins i tot es posa la fórmula i es parla d'un doctor que matemàticament va posar en l'equació el mal temps, el que ens queda de pagar dels excessos nadalencs, el sou, el temps que ha passat des del Nadal, l'autoestima o motivació i la capacitat de canviar i... ¡pam!, ningú sap com perquè tampoc ningú sap com avaluar aquestes variables ni en quines unitats, però de sobte surt el dia assenyalat.

I es converteix, cada any, en 'trending topic', perquè si una cosa han demostrat les xarxes socials és que una estupidesa pot ser repetida fins a l'extenuació sense por que la gent avaluï abans que és una bola, una falsedat o una simple estafa. Em podran dir que certament això no és nou, i que les estafes, els entabanadors, les religions i els economistes han existit des de sempre i que en el fons el que passa és que ens agrada deixar-nos enganyar. Com deia fa anys el Perich, l'astrologia permet que un idiota cregui que és idiota per culpa dels astres i no per la seva idiotesa.

De la mateixa manera que cada 27 d'agost (des del 2003) s'avisa que "Mart es veurà tan gran com la Lluna", cosa que era estúpida i falsa el 2003 però que s'ha anat repetint en tots i cadascun dels 27 d'agost posteriors (aquest any serà el 13è de la tonteria d'estiu que ha ocupat l'antic lloc del monstre del Llac Ness), arriba un dilluns de gener en què sembla que tothom recorda que hi ha una fórmula matemàtica per predir la tristesa mundial. Au, vinga. És com creure en les témpores, però encara més estúpid, i però ho repeteixen una vegada i una altra, i per acabar-ho d'adobar amb un presumpte aval científic que, quina notícia, tampoc ha tingut mai.

Perquè la suposada fórmula del Dr. Cliff Arnal de la Universitat de Cardiff sí que existeix. Encara que el doctor no ho fos llavors ni això respongués a una investigació i menys encara publicada en cap revista científica. Malgrat això ha fet parlar més que molts estudis seriosos sobre la ment i la conducta humanes, potser perquè en el fons tot el que ens dóna raons per pensar que el món conspira contra nosaltres ens permet justificar-nos. O exonerar-nos.

Va ser una agència de comunicació i relacions públiques, Peter Novell, la que va crear l'invent de la fórmula per a una campanya d'una botiga de viatges associada a l'Sky Channel de televisió (per cert, va tancar fa quatre anys, però no un dia d'aquests tan depressius...). I no és que aquesta dada sigui difícil de trobar, costa només la feina d'introduir en el teu cercador preferit "blue monday" o "cliff Arnal". Però això és massa complicat per a molta gent que treballa en mitjans de comunicació (ja ho hem comprovat centenars de vegades, encara que el nostre favorit és Iker Jiménez prenent per certa la història de l'astronauta fantasma creat per Joan Fontcuberta, una verdadera mesura de què anomenem periodisme en aquest món).

Així que perquè no sigueu com els col·laboradors del Sr. Jiménez, us deixo enllaços on us ho expliquen tot ben clar. I són antics, què hi farem. Però segur que l'any que ve tornen a dir-ho una i mil vegades, com aquest matí he escoltat que feien a l''Hoy por hoy' de la Cadena SER. Per falta de periodistes no serà...

Llegiu en el sempre convenient compendi de llegendes urbanes SNOPES: BLUE MONDAY

Llegiu la viquipèdia en anglès: BLUE MONDAY (DATE).

Copiem d'aquí la "fórmula" d'aquest dia tan fumut:

Es calcula mitjançant la següent fórmula:

rac[Ta+ D-d] T^QM N_a

on temps atmosfèric=Ta, deute=D, sou mensual=d, temps que ha transcorregut des de Nadal=T, temps des que hem abandonat els bons propòsits per al nou any=Q, nivells de motivació baixos=M i la necessitat de fer alguna cosa=Na.

***

I el sempre interessant Ben Goldacre parlant d'aquesta i altres fórmules perfectament estúpides: "How GxPxIxC = selling out to your corporate espònsor"

Afegeixo un fantàstic article de fa quatre anys, del matemàtic Manuel de León, també altament recomanable: ¿Fórmules màgiques?

Ah, van intentar vendre també una presumpta fórmula per al dia més feliç de l'any, però aquesta definitivament no va tenir tant d'èxit. Cosa que també deu dir alguna cosa de com arribem a ser de tontos, però potser no ho som tant i tant. Bé, i després hi ha la política, és clar. Però aquest és un altre assumpte.

Notícies relacionades

Una fórmula matemàtica assegura que avui és el dia més trist de l'any

Twitter era una cerveseria de Múnic

Feliç dilluns endimoniat.

Post publicat en el blog de Javier Armentia