El món a començaments del 2015

Cada mes de gener, abans que comencin les reunions de «líders polítics i econòmics» a Davos, algunes institucions internacionals publiquen les seves estimacions sobre la situació actual del món i avancen les seves previsions per al 2015.

L'Organització Internacional del Treball (OIT) va donar a conèixer el 19 de gener el seu informe sobre l'ocupació a escala mundial World employment and social outlook. Trends 2015), que comença amb una previsió decebedora: que la situació de l'ocupació «es deteriorarà en els pròxims cinc anys». El 2014 hi havia al món 201 milions d'aturats, als quals es calcula que s'afegiran tres milions més el 2015 i vuit milions més els quatre anys següents. El problema més greu és el dels joves, i sobretot el de les dones joves, amb taxes d'atur que tripliquen les dels adults.

Una ullada al mapa de l'ocupació mostra que la seva situació ha empitjorat als països emergents i en vies de desenvolupament, i que millora en les economies avançades, malgrat que de manera desigual. A l'Europa del sud, en concret, l'atur retrocedeix lentament, i ho fa a partir de taxes molt elevades. El malestar social, que havia anat disminuint abans de la crisi del 2008, torna a augmentar des d'aleshores en estreta associació amb el creixement de l'atur i molt especialment de la desocupació juvenil.

L'informe que acostuma a rebre més atenció és habitualment el d'Oxfam, que és el que aporta una dimensió més crítica. El d'aquest any està dedicat de ple a la desigualtat econòmica (Wealth: Having it all and wanting more). Hi trobem el tipus de valoracions que solen tenir més incidència i que són més repetides pels mitjans, com la que «80 persones tenen actualment la mateixa riquesa que la meitat més pobra de la població mundial». Però aquest any la preocupació d'Oxfam va més enllà dels problemes actuals que engendra la desigualtat per cridar l'atenció cap al que implica el fet que segueixi un creixement imparable, cosa que porta a una previsió esgarrifosa: «Si aquesta tendència a l'augment de la riquesa dels més rics continua, l'1% dels més rics tindrà més riquesa que el 99% restant en només dos anys».

¿Com es pot posar remei a un desastre semblant? Oxfam assenyala uns quants remeis possibles, entre els quals hi ha: millorar els salaris, aconseguir que la càrrega dels impostos passi de gravar el treball i el consum a fer-ho sobre la riquesa, el capital i els beneficis de tots dos, acabar amb l'evasió fiscal internacional o aconseguir serveis públics universals i gratuïts per al 2020. Cosa que no deixa de ser una col·lecció de recomanacions molt estimables, malgrat que no sembla que hi hagi cap govern capaç de posar-les en pràctica.

Si les de l'OIT són estimacions d'un organisme tècnic i les d'Oxfam, les d'una entitat benèfica, preocupada per la naturalesa dels problemes socials, les que procedeixen de l'altra banda, la dels beneficiaris d'aquesta societat desigual en què vivim, no es dediquen a buscar solucions als problemes, sinó a evitar els riscos que aquests poguessin causar a la continuïtat de l'ordre social vigent.

El World Economic Forum de Ginebra, que és precisament l'organitzador de les trobades de Davos, valora cada any els «riscos globals» que poden afectar l'estabilitat social. En la seva última edició (Global Risks 2015) es pot veure que per primera vegada en 10 anys els factors econòmics deixen de ser prioritaris, cosa que és un reflex evident de la tranquil·litat que dóna haver arribat a tal grau de desigualtat sense veure's enfrontats a greus crisis socials.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

La primera preocupació dels experts que estimen tals «riscos» han passat ara a ser les de naturalesa «geopolítica», començant pels «conflictes entre estats» que es deriven del renaixement actual de la guerra freda, als quals segueixen els que procedeixen del canvi climàtic, que es formulen com el risc d'«esdeveniments meteorològics extrems». Està clar que no deixa de subsistir en el rerefons la preocupació per la fragilitat de l'ordre social existent, que s'atribueix a la continuïtat dels efectes de la crisi, com són «un atur persistent, una desigualtat en constant creixement, els corrents migratoris incontrolats i la polarització ideològica».

Així, tenim tres visions diferents sobre la situació actual i tres perspectives en contrast sobre el que ens espera el 2015. Val la pena que les utilitzem com un estímul per avaluar la situació pel nostre compte abans de veure'ns exposats als repetits intents de rentat de cervell que acompanyaran cadascuna de les diverses cites electorals a què ens veurem sotmesos aquest any.