Ricard Gomà, primera víctima política de 'Ciutat morta'
No deixa de ser paradoxal que la primera víctima política de l'emissió de 'Ciutat morta' sigui el portaveu d'ICV-EUiA a l'Ajuntament de Barcelona, Ricard Gomà. Després de 12 anys com a regidor, ha anunciat que es retira de la política municipal 48 hores després del tsunami de 'Ciutat morta' a les pantalles, la del C33 i la dels nostres ordinadors i mòbils. Gomà, autor intel·lectual del model social durant els últims governs tripartits de Barcelona, torna a les aules. Tres mandats --dos de govern i un a l'oposició-- i se'n va just el dia que ICV-EUiA, Guanyem, Podem i Procés Constituent pacten anar junts a les eleccions municipals del maig. L'emissió de 'Ciutat morta' s'ha convertit en el tret de sortida de la precampanya local. Gomà anuncia que es retira hores després que se sabés que Jaume Bosch, històric diputat d'ICV-EUiA al Parlament, hagi confessat que no anirà a les llistes de les eleccions del setembre. Dos pesos pesants de la ICV més sobiranista donen pas davant unes municipals i autonòmiques de marcat caràcter 'plebiscitari'.
Gomà podria haver intentat sobreviure davant la sacsejada d'Ada Colau i Podem en l'esquerra rupturista de Barcelona. Hauria pogut aguantar dies o setmanes per escenificar el seu adéu, però l'impacte del documental ha provocat les primeres reaccions a ICV. Al Passatge del Rellotge --antigament carrer Ciutat, quina casualitat-- les ments pensants de l'ecosocialisme mouen fitxes amb una lògica psuquera. Suma de sigles i sensibilitats per optar a la victòria. Amb la calculadora, 2 o 3 regidors diluïts en un grup municipal. Amb la generositat, o ambició, un grup municipal ampli capaç de sacsejar estructures, i una operació de refundació de sigles i marca envejable.
Quan Xavier Trias va arribar a l'alcaldia va quedar relativament clar que no faria cap revolució al consistori. Va anar a poc a poc renovant l'estructura. El pragmatisme del personatge i la falta d'una majoria de govern al consistori requeria prudència. El primer gran canvi intern, no obstant, es va produir en la gerència de Prevenció, Seguretat i Mobilitat, amb l'arribada de Joan Delort --cap polític dels Mossos en època del tripartit--, i el relleu del cap de la Guàrdia Urbana, Xavier Vilaró, intendent major. Trias, el candidat, va prometre en campanya fa 4 anys que retiraria Vilaró del comandament de la Guàrdia Urbana --no disposava de la seva confiança, havia confessat l'aspirant nacionalista-- i va complir la seva paraula amb certa celeritat, posant al seu lloc l'actual cap del cos Evelio Vázquez.
Notícies relacionadesEl govern municipal ha tingut una reacció relativament tèbia. Diumenge Trias va tirar pilotes fora --no havia vist el documental quan va sortir a RAC1-- i va reiterar el seu suport a la Guàrdia Urbana. Dilluns la seva mà dreta i primer tinent d'alcalde, Joaquim Forn, va haver de sortir a donar la cara després de 'Ciutat morta' i anunciar que l'Ajuntament revisaria tot el cas internament. El convergent Forn és avui a Trias tant, o més, que la socialista Assumpta Escarp a Joan Clos en el seu moment. De fet, el nom de l'actual secretària d'Organització del PSC català no ha figurat durant les últimes hores en cap informació tot i ser ella cap de gabinet amb l'alcalde Clos i, ja amb Jordi Hereu, regidor de Seguretat. O sigui, entre el 'descobriment' de Víctor Gibanel i el llavors alcalde socialista que responia les preguntes del cas a Mònica Terribas llavors hi havia Escarp. Recordem que Víctor Gibanel era el cap d'informació de la Urbana durant els successos del 4-F, el senyor que va fer censurar l'emissió del documental i, avui dia, a la policia local de Gavà, ciutat que va tenir d'alcalde el socialista Joaquim Balsera, excap de gabinet de l'alcalde Clos.
A Jaume Collboni, aspirant socialista renovador a l'alcaldia, li ha tocat ballar amb la més lletja. A Trias potser els moviments no li sortiran malament en aquest assumpte que esquitxa més el passat que el present. I Colau es frega les mans...
