Les dades de l'Enquesta de Població Activa (EPA) ens ofereixen trimestralment una foto del que passa en el nostre mercat de treball. La imatge és bona però no ens ho explica tot. Per prendre el pols del mercat de treball necessitem saber què passa entre la foto d'un trimestre i la del següent, és a dir, quantes persones que estaven sense feina n'han trobat, quantes encara segueixen estant desocupades, quantes de les que treballaven han perdut la feina i quantes es mantenen ocupades.
Així, si ens fixem en els fluxos del mercat de treball a partir de les mateixes dades de l'EPA, veiem com les probabilitats de mantenir-se com a ocupats oscil·len entre el 92% i el 94% segons l'època de l'any, uns percentatges molt semblants als d'abans de la crisi. Les probabilitats de perdre la feina abans de la crisi es movien entre el 2,5% i el 3%. Avui estan entre el 4% i el 5,5%. Fins aquí, fins i tot podríem pensar en un mercat de treball relativament estable. La mirada canvia bastant si ens fixem en les probabilitats de trobar feina si s'estava a l'atur: al voltant del 35% abans de la crisi, al voltant del 15% avui. El percentatge dels afortunats pot caure per sota del 10% en funció de l'edat, la formació o el temps que fa que la persona està sense feina. Així, les probabilitats de no trobar feina d'un trimestre al següent han passat del 40% a moure's entre el 70% i el 75%.
Notícies relacionadesAmb els números absoluts d'aquesta visió més dinàmica del mercat de treball veiem que al mateix temps centenars de milers de persones perden la feina i milers en troben, en un moviment de pics i valls sense precedents en funció de si és un trimestre més o menys favorable a l'activitat econòmica. Certament el mercat de treball es mou molt, més que mai, potser una mica més del compte. Les persones que perden la feina han d'estar preparades per saber nedar en mar obert i amb onades bastant altes, preparades per anar entrant i sortint del mercat de treball. La durada mitjana dels contractes han passat d'uns 80 dies el 2007 a una durada actual de poc més de 50. Aquells que no tenen la capacitat de moure's en un entorn tan incert són majoria. Els aturats que passen a ocupats es mouen entre els 800.000 i el milió, segons el trimestre. Els aturats que segueixen sense feina entre dos trimestres consecutius són uns quatre milions de persones gairebé des de finals del 2012. La majoria dels aturats són aturats de llarga o molt llarga durada.
Si bé és cert que les polítiques actives d'ocupació no creen llocs de treball (crítica que se'ls fa sovint), tenen més sentit que mai. En primer lloc, perquè el mercat de treball certament està viu i sobretot perquè aquells que estan més allunyats sense ajuda tenen moltes menys oportunitats que la resta de tornar a incorporar-s'hi. Dit això, no totes aquestes polítiques serveixen. Les avaluacions d'impacte mostren com, en general, no milloren l'ocupabilitat els plans d'ocupació (sovint vehiculats pels ajuntaments) ni els incentius a les empreses i, en canvi, sí que ho fan l'orientació o l'acompanyament a la persona sostinguts en el temps. Nedar en mar obert no és fàcil i no valen cursets de natació per aprendre'n. Certament és possible fer-ho amb les eines, el temps i els recursos necessaris. Si es pot, s'ha de fer. Desgraciadament per a molts ja no hi estem a temps.
