Un déu femení

Entrar en una església protestant i veure que una dona dirigeix una cerimònia és molt agradable i la fa molt creïble. A les dones ens submergeix en un poder espiritual màgic i ens connecta religiosament a les altures. Aquesta sensació tan agradable d'apoderament l'hem anat sentint les dones en altres àmbits en els darrers 30 anys, a mesura que hem anat conquerint espais professionals als quals teníem l'accés vetat. Un indicador pel que fa al poder femení actual és que, des de l'any 2004, la prestigiosa publicació Forbes publica una llista de les 100 dones més poderoses del món, basant-se en l'impacte de visibilitat i econòmic. No és pas una qüestió menor, doncs.

En aquestes darreres setmanes s'ha complert un somni per a molta gent. Ha estat nomenada la primera dona bisbe anglicana. Ja hi ha dones bisbes en alguns altres països del món protestant. Però en el decadent món catòlic aquestes bones notícies haurien de tenir conseqüències immediates si l'Església catòlica vol continuar existint com una entitat seriosa i respectable. Conceptualment i històricament, les dues són esglésies molt properes. L'església d'Anglaterra va acordar que les dones podien ser capellanes fa mes de 20 anys. Actualment, les dones ja ocupen una tercera part del sacerdoci. Tots dos assoliments han estat aconseguits, òbviament, no pas sense dificultats. Fins i tot han estat a punt de causar cismes al si de l'església, ja que els grups tradicionals s'hi ha oposat durament durant dècades. Però, des de grups com Women and the Church i Catholic Women's Ordination, les dones han perseverat. I l'esforc ha valgut la pena. El món britànic en què es desenvolupa l'església anglicana ha jugat un factor clau. El Regne Unit té una llarga tradició en polítiques per a la igualtat i els drets humans, que són presents en qualsevol àmbit laboral i social. Això ha comportat una complexa legislació per eliminar barreres i reduir les desigualtats, la discriminació i acabar amb els prejudicis en diversos àmbits (edat, discapacitat, gènere, raça, religió o orientació sexual). Doncs ara també en el religiós.

De fet, hi ha molts desavantatges pràctics en el concepte d'una jerarquia religiosa exclusivament masculina. En primer lloc, discrimina les dones en excloure-les d'un poder i d'un estatus en la societat. Segurament, hi ha tantes dones que voldrien dedicar la seva vida a tenir cura de les necessitats espirituals de la societat com homes. Prohibir que les dones entrin plenament en l'exercici religiós envia uns senyals a la societat que les dones són, d'alguna manera, ciutadanes de segona. A més a més, possiblement en el cas de l'Església catòlica, si hi hagués dones capellanes i dones bisbes, segurament no hi hauria hagut tants casos d'abusos sexuals a menors per part de capellans. Com a mínim, s'haurien produït a l'escala en què s'han produït al món catòlic, des d'Anglaterra i Escòcia fins al Canadà, els EUA i Austràlia.

El papa Francesc ha reconegut que en l'actualitat hi ha uns quants milers de capellans o bisbes pedòfils. Molts supervivents d'abusos per part de capellans estan terriblement enfadats pel que veuen com a fracàs del Vaticà per castigar els alts funcionaris que han estat acusats d'encobrir escàndols. Fixem-nos en el cas de l'arquebisbe de Granada, Francisco Javier Martínez, i en la manera tan poc efectiva com ha fet front als abusos sexuals a menors, amb tres capellans, membres de l'ultraconservador grup dels Romanes, detinguts per abús sexual a menors. Prostrant-se davant l'altar major, en comptes d'enfrontar-se i denunciar enèrgicament els fets. Els bisbes encobridors de pedòfils, crec que són pitjors que els mateixos pederastes.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Una justificació teològica major per a un clergat exclusivament masculí és que Jesucrist va triar només homes entre els seus apòstols. Però fa 2.000 anys les dones només tenien un rol limitat fora de la llar. Per tant, el fet que ell triés només mascles no hauria de sorprendre tenint en compte la cultura de l'època. Si Jesucrist vingués ara, el 2015, entraria a Jerusalem en cotxe, en lloc d'entrar-hi dalt d'un ase, i no només seleccionaria humans amb penis.

Aquest seria un bon moment perquè la gent, cadascú a la seva manera, exigís canvis a l'Església catòlica. Les religions com la catòlica poden fer molt bona feina espiritual i social. Justament per la bona feina que poden fer, cal exigir-los de manera decidida que demostrin la seva bona fe, el seu bon exemple i que siguin els primers a mostrar la justícia i la igualtat, des de dins. Periodista i filòloga.