L'emoció no crea ocupació
De desajust emocional preelectoral es podria catalogar el comentari de Soraya Sáenz de Santamaría quan diu que veu als carrers «molta més alegria que fa uns mesos». Una eufòria que ella relaciona amb l'imponent arrencada de la nostra economia (a Espanya torna a sortir el sol), però on, desajustos emocionals al marge, l'única cosa científicament demostrable és que la senyora en qüestió es passeja pels carrers amb certa regularitat (si no ens enganya).
La resta és sociologia recreativa. Una cosa diferent és l'afirmació que fa Luis de Guindos quan sosté que «s'ha perdut la por a perdre el lloc de treball», perquè aquí sí que hi ha evidències empíriques que li poden donar o no la raó. I és que la por a perdre la feina és un dels indicadors que, en l'àmbit de la Unió Europea, s'utilitzen per mesurar la qualitat de la feina. I el que l'indicador ens diu -les últimes referències que tenim són de l'any 2010- és que, aquell any a Espanya, el 50% de la població treballadora declarava tenir por a perdre la feina enfront, per exemple, del 8% a Dinamarca o l'11% al Regne Unit.
Quan es comparen els resultats del 2005 amb el 2010 trobem que a Espanya, i als Països Bàltics, aquesta por s'havia incrementat el doble. És a dir, almenys l'any 2010 la por a perdre la feina estava en cotes molt altes. A partir d'aquí, i excepte que Guindos posseeixi informació que els mortals no tenim, no hi ha més evidències que sostinguin, en positiu o en negatiu, la seva afirmació per al 2015. Excepte que intentem una aproximació indirecta. Al cap i a la fi, la por a perdre la feina combina les nostres vivències sobre la gent que al nostre voltant perd la feina i, per un altre costat, el que els costa tornar-ne a trobar.
Notícies relacionades¿Tant han canviat aquestes variables? Els donaré unes quantes dades. L'any 2010, el 4,12% dels treballadors ocupats en un trimestre donat passaven a l'atur el trimestre següent. El 2014, aquesta xifra baixa al 3,8%; per tant, s'observa una lleugera millora. Però, al mateix temps, el 2010, el 65,89% de treballadors aturats en un trimestre seguien a l'atur el trimestre següent, una xifra que empitjora l'any 2014 quan passa al 70,55%.
D'aquestes dades podem deduir que el que explica la por de perdre la feina és que, una vegada instal·lats en la desocupació, el retorn a la feina cada vegada és més difícil. I, donat que les últimes xifres de l'EPA no són per llançar coets -tenim menys ocupació el 2014 que el 2011, amb una població activa que segueix a la baixa-, aquí pot ser que s'hagi produït un canvi col·lectiu i ens trobem en l'últim estadi de les etapes del dol davant la mort -desenvolupades per E. Kübler-Ross- on «acceptem que això ha de passar; no hi ha solució; no puc lluitar contra la realitat» i, per tant, ens hem adaptat resignadament a la situació. O, contràriament,el desajust emocional preelectoral segueix produint uns efectes al·lucinògens euforitzants.
