El radar
¿Es vigila el vigilant?
«Els ciutadans de Catalunya (amb papers o sense) tenim dret a un mínim de garanties que la policia porti a terme sempre la seva feina observant els drets humans», deia en una carta a aquest diari Lara V. S. (Barcelona). No aquesta setmana, sinó el febrer del 2011, arran de la decisió del llavors conseller
I és que més enllà -encara que sense oblidar-los mai- del drama del guàrdia urbà ferit i de la tragèdia de Patricia Heras, de si va ser una pedra o un test i de qui la va tirar, de què provi o deixi de provar el documental, el que el seu gran impacte retrata és una crisi de la confiança dels ciutadans en els seus cossos de seguretat. Potser Ciutat morta no demostra res en termes jurídics, però sens dubte a la presumpció de veracitat de l'autoritat s'hi està oposant una potent presumpció ciutadana de versemblança del que exposa el documental. I això no passa perquè sí.
Això passa perquè abans va passar el cas Benítez, i el cas Quintana, amb la seva successió de versions oficials; perquè s'amunteguen informes d'entitats tan poc sospitoses com el Consell d'Europa o Amnistia Internacional, que el 2007, per posar un exemple, va donar a un d'ells l'eloqüent títol d'Espanya: Sal a la ferida. La impunitat efectiva d'agents de policia en casos de tortura i altres maltractaments. No es tracta de negar el principi de veracitat de l'autoritat, sinó d'exigir garanties que se'n faci un bon ús. No es discuteix la professionalitat de la immensa majoria dels policies, sinó si els abusos es reprimeixen degudament o si, amb la imprescindible connivència política i judicial, es mantenen zones d'ombra; si es vigila el vigilant.
Notícies relacionades«Quan vegin un policia al carrer, pensin que és algú que surt a treballar disposat a jugar-se la vida per tothom en qualsevol moment», escrivia setmanes enrere Toni Castejón, portaveu del Sindicat de Mossos d'Esquadra. «No hem de criminalitzar una institució policial, sinó defensar els bons agents i apartar els que no ho són», deia José Luis Franco (Santa Perpètua) sobre el cas Benítez, el 2013. Per descomptat. Però molts ens preguntem si el que Ciutat morta sosté que li va passar a Patricia ens podria arribar a passar a nosaltres, o als nostres fills; o el que li va passar a Ester Quintana, o a Benítez; si hi ha hagut, hi ha o pot haver-hi més Ciutats mortes; què hauria estat de Yuri Jardine, el jove de Trinitat i Tobago que va patir les tortures per les quals es va condemnar els guàrdies urbans Víctor Bayona i Bakari Samyang, si no fos fill d'un diplomàtic; si hi va haver altres Yuris abans, si n'hi ha seguit havent després. No fa falta ser antisistema per fer-se aquestes preguntes. Tret que, en aquests temps tan dolents per als matisos, reclamar que el sistema funcioni amb decència suposi ja per si mateix ser antisistema.
www.elperiodico.cat/ca/temes/radar
