Delinqüent i terrorista

He pensat en tu. ¿Recordes quan Aznar, llavors president, va venir a la Universitat Autònoma fa setze anys? Volies que anéssim a la manifestació, però vaig quedar-me a classe. En tornares amb un blau perquè la policia us disparà pilotes de goma fins a la facultat de Lletres. No era la primera vegada; a la protesta pel desallotjament del Cinema Princesa, et colpejaren a l'esquena.

Mostraves les teves lesions com si fossin ferides de guerra. Eren la prova i l'argument que la teva actitud -puny alçat, sempre ho denunciaves tot- tenia una raó de ser. Ens concentràvem davant de la comissaria; quan alliberaven els companys, us abraçàveu i ploraven. Contaven coses esgarrifoses. Entenia la vostra ràbia, però no la sentia igual. No tot pot ser injust, no pot ser tan bèstia. Mai no vaig pensar que «alguna cosa devies fer», perquè eres un tros de pa i no trencaries ni un aparador. Però tota versió té una part interessada. Dubtava del sistema. I malgrat que menys, de tu també.

Vàrem acabar la carrera, ens vàrem perdre la pista, continuaren passant coses. Algunes sortiren a la llum, com els casos d'Ester Quintana, Juan Andrés Benítez o Alfonso Bayard; es justificaven amb el protocol i sacsejaven consciències. No es tracta d'assenyalar qui governava o el cos policial que hi actuà; Amnistia Internacional insisteix en què hi ha un problema i és persistent. Ciutat Morta recorda que tots som responsables; si no del que va passar, almenys perquè no passi més.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Mai no em vàreu retreure que fos una pija entre okupes ni que qüestionés la vehemència antisistema. Amb la reforma del Codi Penal, seré delinqüent per manifestar-me i terrorista quan els meus missatges es considerin «idonis» per incitar altres persones. ¿Qui decideix què és idoni? ¿Què significa? ¿Ho és aquest article? ¿On és la garantia democràtica, abans i després que em detinguin? ¿Com hem arribat fins aquí?

Ningú no pressuposarà la nostra innocència, l'haurem de demostrar cada dia. Érem estudiants i la vostra afectació rebel us desacreditava. No tan sols teníeu raons. Teníeu raó.