Segones joventuts
Hi ha dos perfils de jugador que agraden especialment a l'Espanyol. Per un costat, hi ha el jove del planter, que ha crescut embolcallat en blanc-i-blau i que comparteix la cosmovisió de l'aficionat mitjà. Pensin per exemple en Tamudo, Jarque, Coro i molts altres. Després hi ha aquell futbolista que arriba al club després d'una carrera més o menys important, amb un cert nom, i que viu a l'Espanyol una segona joventut. Aquest és el perfil que tenien Francisco, Pichi Alonso, De la Peña, i a aquestes circumstàncies hi respon sens dubte Sergio García.
Un futbolista que va estar en la selecció que va guanyar l'Eurocopa del 2008, i que als seus 31 anys es diria que està disfrutant la seva carrera com si acabés d'estrenar-la. Ahir es movia tant per la dreta com per l'esquerra, desplegant un talent i una confiança que en qualsevol altre club més poderós ja hauria merescut una d'aquelles definicions hiperbòliques que profereixen els comentaristes actuals.
Notícies relacionadesTampoc Stuani i Caicedo són xavalets que comencen, i és clar que la seva consagració esportiva està sent periquita. Els percentatges golejadors de tots dos al llarg de les últimes setmanes s'aproximen als dels grans noms, i això, sent quin és el seu equip, resulta molt meritori.
Estem poc acostumats a aquestes ratxes, i ja comencen a escassejar els adjectius inèdits per qualificar els futbolistes. I per descomptat, un entrenador que va tenir una arrencada tan tèbia que va fer dubtar l'optimista més patològic, i que avui portaríem a les espatlles a comprar el pa si ens ho demanés. Sergio González, a més a més, també va ser un d'aquells xavals de planter dels quals parlàvem al principi, i que ara estigui conduint el millor període de l'equip des d'aquell final de Lliga del 2009, quan Mauricio Pochettino ens va treure del pou de miracle és una doble satisfacció; amb un míster que s'estrena a Primera Divisió i, pràcticament, en l'ofici, hem sumat quatre victòries consecutives i tenim les semifinals de la Copa del Rei a l'abast, amb gols de sobres i un joc de boca oberta (en realitat, si parlem de gols hi va implícit el bon joc, no és concebible que un equip com l'Espanyol golegi sense merèixer-s'ho).
