Set anys de silenci
Dijous, finalment, el ple del Parlament de Catalunya va debatre sobre la necessitat d'adoptar mesures urgents referent al dret a l'habitatge de les catalanes i els catalans. Urgents, comptant que fa set anys que l'AVALOT - Joves de la UGT de Catalunya va presentar aquesta iniciativa legislativa popular (ILP) amb el suport de 54000 ciutadans que hi van estampar la seva signatura. Des d'aleshores, pel lideratge de l'entitat han passat tres equips diferents i, en el traspàs de poders, sempre hi havia aquesta ILP. A mitjans d'aquest mes de gener, el lletrat del Parlament de Catalunya ens feia saber que amb la nova llei sobre les iniciatives legislatives populars, que obliga ara a ser respostes i debatudes en un termini màxim de tres mesos, abans de finalitzar aquest mateix mes ens tocaria pujar a la tribuna del Parlament per a defensar aquesta ILP, sense temps pràcticament, per revisar allò que vam escriure fa set anys. I és que si be l'essència i el problema continua essent el mateix, les dificultats d'accés a l'habitatge, des d'aleshores fins ara hem vist com algunes coses han canviat. I sobretot, hem vist com la manca d'aquestes mesures urgents deixava a moltes famílies al carrer, per la cobdícia dels bancs i la manca de voluntat dels polítics, que si ve quan s'acosta una campanya electoral s'omplen la boca de bons propòsits, però durant la resta de temps poc les porten a la pràctica. La prova, aquests set anys perduts per debatre una llei que no fa res més que recordar-nos a tots plegats que hi ha uns drets humans que son inapel·lables i s'han d'acomplir.
N'estem convençuts que amb la nova llei de regulació de les ILP, a la que amb molt retard ens hi hem pogut acollir, altres entitats i grups promotors podran portar la veu del carrer al Parlament. Podran plantejar-los a vostés, senyors polítics, els problemes reals que hi ha al carrer. Perquè sovint, quan els escoltem o llegim sobre quina és la realitat que es viu als nostres pobles i ciutats, ens dóna la sensació que vivím en mons paral·lels. De fet, és que molt possiblement sigui així. Desnonaments, un 50% de joves desocupats, treballadors assalariats per sota del llindar de la pobresa… aquesta és la realitat que hi ha als carrers de Catalunya i que, dificilment, es pot palpar des d'un escó al Parlament de Catalunya. Senyors diputats, han trigat set anys en donar veu al grup promotor d'aquesta ILP de mesures urgents en defensa d'un habitatge digne. Set anys per recordar en seu parlamentària, un dret que tenim tots els ciutadans. Per respecte a la gent que durant tots aquests anys hi ha dipositat un gran esforç i, sobretot, per la il·lusió i l'esperança de que amb determinació i compromís es pot millorar la nostra societat i canviar les coses donant resposta als problemes i solucions dels que pitjor ho passen, durant el debat podrien haver estat presents tots i cadascun dels 135 diputats que formeu part d'aquest Parlament en representació dels ciutadans, al vostre escó. Per respecte i perquè és part de la vostra feina, per la que rebeu una remuneració pública. S'imaginen si un treballador decideix no anar al seu lloc de treball, avui al matí?
Diputades i diputats, han trigat set anys en donar veu a quelcom que hauria d'haver sortit per iniciativa pròpia dels grups parlamentaris que formeu part d'aquesta cambra. I ni així, han estat capaços d'estar a l'alçada. Es continuen preguntant, avui, perquè existeix la desafecció dels joves envers els polítics?
