La roda
Per il·lusió que no quedi
Irromp a l'escenari polític europeu, amb més força que mai, el vot de càstig. Syriza ha estat el partit més votat a Grècia i els paral·lelismes amb Espanya no són el més apropiat. Començant perquè Espanya és un país de 46,5 milions de persones i la quarta economia de la zona euro, mentre que Grècia és un país mitjà que suposa el 2% del PIB europeu. Que a Espanya els jubilats no han vist reduïda la pensió pública en un 50% i que els funcionaris no han patit un ERO del 30% de la plantilla. Que l'agència tributària a Espanya funciona i incrementa la recaptació, no com passa amb la subdividida i ineficient Hisenda grega. I que les expectatives econòmiques són moltíssim millors aquí, on s'encapçala el creixement a Europa per a aquest any i es creen de forma lenta i constant els llocs de treball que són tan necessaris per recuperar el benestar perdut.
No obstant, s'intueix una certa intranquil·litat davant el panorama d'estat de campanya que viurem aquest 2015. La cada vegada menys fràgil recuperació econòmica es pot veure truncada per governs inestables i propostes inabastables.
A Catalunya sembla que també miren a Grècia. Les cites electorals avançades bianuals ens castiguen amb governs fallits. La creació de sobreestructures debilita l'eficiència de les administracions, com en el cas de l'agència tributària catalana. L'apel·lació constant al patriotisme i al dret natural oculta la incapacitat d'assumir reptes difícils amb realisme i determinació. I és que la pàtria és esperit, un sentiment, un vincle. I heus aquí que alguns que es defineixen com a pròcers patriotes asseguren que no l'han traït tot i que es guanyessin uns calerons per deslocalitzar de Catalunya companyies multinacionals mentre formaven el primer Govern dels Millors el 2010. ¡Amb il·lusió, sí senyor!
