Patricia Heras, la joven detenida a raíz del caso del 2006 que narra ’Ciutat morta’, fallecida en el 2011. /
Malauradament, molts cops la victòria moral sol ser el consol de tots aquells que intenten contra totes les adversitats guanyar un mà a mà que per condicions és desigual. Excepcions històriques com les de David i Goliat il·luminen els ulls dels qui tenen davant seu un repte gegant tot i disposar d’uns recursos mínims. Sovint, els periodistes es troben en aquesta situació. Empenyen i estiren amb les seves dades amb l’esperança de què l’opinió pública reculli la causa.
Amb el cas del 4-F ha passat exactament això, mitjans de menor tirada i presència pública i periodistes puntuals de grans mitjans han exposat, o preguntat, per un escàndol que avui ens és conegut gràcies a un documental que ha arribat a la columna vertebral pública quan la Televisió de Catalunya l’ha emès. El cas no és nou, narra uns fets de fa quasi una dècada. No està de menys fer-se la pregunta: si no hagués estat per 'Ciutat morta', què?
Un cas d’aquesta magnitud es mereixia una pressió mediàtica més intensa. El debat no només ha de girar al voltant dels gravíssims errors dels organismes de control interns de l’Ajuntament i de la policia, també han de submergir-se en un debat periodístic que qüestioni fins a quin punt es van deixar passar una sèrie de fets i versions que es deixaven córrer. No s’hi val fer ús de l’expressió “alguna cosa intuíem” o, el més utilitzat de tots en el cas Pujol, “això ja se sabia”. Si se sabia, per què no es publicava? Si s’intuïa, per què no s’investigava? Què se’n va fer del vídeo filtrat de Víctor Gibanel?
Mariana Huidobro, queva començar el moviment per qüestionar el cas de 4-F, afirmava que s’esperava “una victòria moral, no creia que arribéssim als polítics”. Quina mena de garanties ofereix el nostre sistema si aquest només és capaç d’imaginar en l’individu la meta d’una victòria moral?
Una victòria total
Notícies relacionadesNo només les víctimes del 4-F mereixen una victòria que vagi més enllà de la moral, el policia hospitalitzat i la seva família també són dignes de la seva. Cal reobrir el cas, trobar tots els implicats en les agressions, localitzar l’individu que va llençar l’objecte que va lesionar el guàrdia i tancar un cas que cada dia que passa provoca més vergonya.
