idees
El verdader delicte
Demà comença BCNegra. Celebra 10 anys i sembla que fa quatre dies que s'inaugurava per primera vegada en aquell Any del Llibre i la Lectura del 2005 amb una trobada europea de novel·la negra. El festival va continuar el 2006 amb la incorporació del premi Pepe Carvalho que aquest any rebrà Alicia Giménez-Bartlett. És de les poques coses que van sobreviure a l'allau d'activitats de llavors. No els citaré ara la llista interminable d'autors convidats perquè prefereixo recordar que veníem d'un solar policíac que aquest festival ha ajudat a edificar.
Avui no hi ha editorial que no publiqui algun títol d'aquest gènere, ja sigui en col·leccions ad hoc o camuflades en altres d'alta volada; no hi ha mes en què no aparegui un deixeble o una versió suposadament millorada dels Stieg Larsson, James Ellroy o Patricia Highsmith de torn; ni hi ha programació que no compti amb algun debutant en el gènere criminal. Fins i tot hi ha crítics literaris que al final han reconegut que aquestes novel·les són més que simples històries de polis i assassins. Perquè hi va haver un temps en què posaves un detectiu en una novel·la i t'excomunicaven. Van ser anys en què pioners com Vázquez Montalbán, Juan Madrid, Andreu Martín o González Ledesma s'escarrassaven a les llibreries mentre els puristes de torn els salvaven la vida.
Però van arribar els nòrdics i les sèries de TV i, de sobte, un tsunami negre i hemoglobínic ho va tenyir tot. Noms impronunciables es van convertir en habituals en les tertúlies literàries, sèries com The wire, Los Soprano o Breaking bad col·locaven el crim a un nivell emocional i visual mai abans vist. Però el més fascinant és que alguns llumeneres visionaris van tenir el seu moment Sandro Rey i van apostar que l'onada policíaca duraria dos telediaris, quan ja està en tota programació. Així que si encara queda algun reticent, que passi per BCNegra, que veurà la llum, perquè el seu cas sí que té delicte.
