Les llibertats del consumidor

L'article del senyor Jaime Sabal publicat a El PERIÓDICO el dia 5 de gener (El mite dels horaris comercials) començava així: «Un principi fonamental que regeix en tota societat moderna és que els ciutadans han de gaudir de les més àmplies llibertats i que aquestes han de ser coartades només quan quedi justificat que és necessari per al benefici de la comunitat en general». Compartint plenament aquest raonament, podem definir la llibertat com la capacitat d'elegir de l'ésser humà. En aquest sentit, parlar de la capacitat d'elecció en termes comercials seria parlar de la llibertat del consumidor de poder escollir on i quan fer les seves compres.

En el cas del quan, Catalunya gaudeix d'una obertura setmanal de 72 hores. És a dir, els comerços poden obrir diàriament 12 hores dins de la franja de 7 a 22 hores. A més de vuit festius d'obertura comercial autoritzada fixats per la Generalitat i dos festius que poden ser assenyalats pels municipis. A més, a Catalunya hi ha més de 100 municipis declarats turístics a efectes comercials, i hi ha excepcions per a certs sectors que poden obrir tots els festius. És a dir, el 22% del comerç pot obrir qualsevol dia de la setmana.

En el cas de l'on, Catalunya segueix caracteritzant-se per una àmplia varietat i riquesa comercial, constituïda per la convivència de tots els formats comercials, i sembla que aquest sistema funciona, i no ho diuen els comerciants, sinó els mateixos consumidors. Els turistes valoraven, el 2013, l'oferta comercial de Barcelona amb un 8,6 sobre 10 i la seva relació qualitat-preu, amb un 8,26, segons dades de Turisme de Barcelona, a més de ser designada com una de les millors ciutats d'Europa per fer compres, segons The Globe Shopper Index.

Si Parlem de llibertats, també s'ha d'esmentar la llibertat i el dret que els ciutadans d'un país desenvolupat com Catalunya han de tenir a la conciliació de la vida familiar i laboral. A Catalunya hi ha 94.982 botigues dedicades al comerç al detall, de les quals el 90% són petits comerços familiars, que donen feina a prop de 325.000 persones (entre autònoms i treballadors assalariats), sent la primera empresa en termes d'ocupació de tot Catalunya. En aquest sentit, el diumenge ha de seguir sent un dia de conciliació familiar i laboral per poder disfrutar amb els nostres fills, familiars i amics.

Si entenem que la llibertat del consumidor passa per poder anar a comprar els diumenges, ¿per què la llibertat no passa per poder anar als bancs? ¿O recórrer a l'administració? ¿O poder anar al metge de família aquest dia? ¿O agafar el metro i l'autobús amb la mateixa freqüència? Si considerem que els consumidors, en general, de qualsevol producte o servei, tenen llibertat únicament quan decideixen quan anar a comprar, ¿per què els defensors d'aquesta llibertat no la sol·liciten per a tota mena de sectors?

La desregulació dels horaris comercials no és un factor demandat pels consumidors, sinó una necessitat creada per determinats formats i operadors comercials com a fórmula depredadora de la competència. El Baròmetre del CIS d'abril del 2011 assegurava que el 87,5% dels espanyols consideren que la regulació d'horaris comercials (vigent en aquell moment) afectava «poc» o «gens» els seus hàbits de compra. Un estudi recent d'Esade i la Fundació Barcelona Comerç indicava que el 70% de barcelonins estaven «satisfets» o «molt satisfets» amb la regulació horària de la Generalitat.

Finalment, el professor Sabal considera en el seu article que «[…] la verdadera causa d'aquesta normativa és que la gran majoria de comerciants no desitja l'ampliació d'horaris, perquè, efectivament, per sobreviure segurament haurien de treballar més o contractar empleats». He de dir que els propietaris de petits comerços, molts dels quals obren més de 10 hores diàries, treballen més de 60 hores setmanals, de manera que no sembla que el fet de «treballar més» sigui un problema per a ells, perquè ja ho fan. Tampoc ho seria segurament contractar més persones, en el supòsit que fos cert que obrint més hores les vendes augmentessin en igual proporció.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

La Comunitat de Madrid té horaris desregulats des de fa anys, i el cert és que en aquesta regió, segons l'INE, les vendes han disminuït de mica en mica els últims anys, així com el seu nivell d'ocupació, mentre que a Catalunya han augmentat. Usem el terme llibertat per defensar els drets de consumidors i ciutadans, i deixem d'usar-lo per referir-nos a una desregulació estatal més del nostre sistema de convivència.  Secretari general de la Confederació

de Comerç de Catalunya.