La sostenibilitat del planeta
Una aposta per protegir la biosfera
La regió mediterrània és un exemple de coexistència de forces biofísiques i forces socioeconòmiques
La necessitat de conservar el medi natural, entès com l'escenari existencial de les societats humanes, té les seves arrels remotes en les primeres formulacions de la medicina i la salut. Hipòcrates de Cos, considerat el pare de la medicina científica, fa 25 segles ensenyava als seus deixebles que la millor manera d'entendre l'estat de salut i la qualitat de vida dels ciutadans era observar l'estat de l'entorn que habitaven. Amb aquesta asseveració establia la importància clau de la qualitat del medi per a la societat. El patrimoni natural, més enllà del seu indiscutible valor ecosistèmic, constitueix un immillorable indicador de l'estat de salut dels ecosistemes i del territori que els suporta i que ens sosté als humans.
La figura de les reserves de la biosfera (RB) representa un model que, entre altres, transcendeix el valor de les figures de protecció implementades i gestionades competencialment per les institucions governamentals de cada país, sens dubte d'un valor insubstituïble. Les RB, en la mesura que constitueixen una xarxa planetària -amb tot el que significa aquesta dimensió universal a nivell d'intercanvi, cooperació i transferència d'informació i d'experiències-, permeten una visió global, necessària per afrontar, almenys en part, la complexitat de la gestió sostenible dels recursos planetaris.
Un objectiu central de les RB està basat en la compatibilització de la conservació ecosistèmica i paisatgística i les activitats humanes, en la seva dimensió cultural i productiva, des de la perspectiva de la sostenibilitat. En aquest sentit, la regió mediterrània, en sentit ampli, constitueix un exemple notori de paisatge resultant d'un intercanvi adequat, al llarg de la història, entre el que alguns autors denominen història social i la història natural, sent un híbrid dels dos components.
La mediterraneïtat representaria un exemple de coexistència entre dues grans forces inductores: les de caràcter biofísic i les de caràcter socioeconòmic. El desenvolupament del Centre per a les Reserves de la Biosfera Mediterrànies sorgeix en aquest context, en un moment històric en què la comprensió de la mediterraneïtat en termes de sostenibilitat i de bioeconomia constitueix un repte per a l'avanç cap a un futur socialment i ambientalment sostenible. El centre, que està ubicat a la seu de la Fundació Abertis del castell de Castellet (Castellet i la Gornal, Alt Penedès), va ser creat el 14 de novembre del 2013 en el marc de la conferència general de la Unesco a París. Va ser inaugurat el 5 d'abril del 2014 i constitueix la primera experiència publicoprivada en aquest àmbit.
Està catalogat dins de la categoria II i representa una modalitat especial en el sistema de les Nacions Unides. El seu fi principal és la consecució dels objectius estratègics del programa de la Unesco. Aquests centres presten, al país on s'ubiquen i als del seu entorn regional, assistència tècnica en les esferes de competència de l'ONU mitjançant activitats d'augment de capacitats i formació, investigació i establiment de xarxes entre ells per compartir informació i coneixements. El centre es basa en un compromís entre l'Organisme Autònom de Parcs Nacionals (Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient) i la Fundació Abertis. Compta amb el suport acadèmic de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA) de la Universitat Autònoma de Barcelona, i els seus objectius es defineixen a través de set grans línies estratègiques: enfortiment de les relacions entre reserves de la biosfera del Mediterrani; dimensió acadèmica i d'investigació; comunicació, formació i educació ambiental; centre de documentació; cooperació Nord-Sud; enfortiment dels vincles entre acadèmia, societat civil i empresa, i relacions institucionals locals i regionals relacionades amb l'àmbit del Mediterrani.
El castell de Castellet s'ubica en l'àmbit de l'espai natural protegit del parc del Foix, en un entorn de marcat caràcter mediterrani. A més a més de ser un edifici històric declarat bé d'interès cultural i d'haver-se convertit en model de rehabilitació sostenible, és un espai de difusió d'idees, experiències i projectes, i compta amb les millors condicions com a lloc de comunicació i coneixement que acull la celebració de simposis, cursos i jornades obertes al públic, així com per a l'intercanvi a partir de la investigació i del coneixement entre les dues ribes del Mediterrani en matèria de gestió de la biodiversitat i dels recursos naturals. Geògraf i naturalista. Coordinador del Centre Unesco - Fundació Abertis per a les Reserves de la Biosfera dels Ecosistemes Mediterranis.
