¿Per a què Podem?
Per intentar analitzar l'impacte que Podem pot acabar tenint en la vida política espanyola convé explicar-ne l'origen i l'evolució en els últims mesos. Fa una mica més de dos anys, després de l'aparició del 15-M i amb Rajoy a la Moncloa, Esquerra Anticapitalista (formació marxista que anteriorment va ser un corrent intern a IU) es va proposar trobar un líder mediàtic que els permetés fer-se un espai a l'esquerra del PSOE.
En aquell moment els líders de la formació van anar a la recerca d'Ada Colau (valorada per la seva tasca a la PAH), que va rebutjar l'oferta. És llavors quan l'ara polític de moda, Pablo Iglesias (que ja era habitual en les tertúlies), va ser requerit per liderar la iniciativa. Després d'una campanya que va passar inadvertida en els mitjans convencionals i amb ell al capdavant, el maig del 2014 Podem va irrompre per a sorpresa de molts a l'Europarlament amb cinc diputats.
Davant l'expectació generada, i en el procés de transformació de moviment a partit polític, van sorgir les primeres tensions entre els promotors d'Esquerra Anticapitalista (IA) i el conegut triumvirat format per Pablo Iglesias, Iñigo Errejón i Juan Carlos Monedero. Mentre que els primers volien aprofitar el moment per proposar i difondre un programa clarament anticapitalista, els segons defensaven que Lenin no es va fer popular per defensar la revolució sinó al prometre pa i feina. Per entendre l'estratègia n'hi ha prou de veure la rèplica que Iglesias va donar al discurs del Rei l'any 2013 amb una bandera pirata de fons. Preguntat pels seus companys per què no utilitzava la bandera republicana, va respondre que la bandera pirata «uneix molt més».
Entre aquestes tensions, el juny del 2014 Monedero va arribar a dir que a Podem hi havia qui estava preparant un cop d'Estat. Es referia a IA i a la seva lògica intenció per controlar l'organització i la seva estratègia. Culminat el procés de conversió en partit, i una vegada prohibida la doble militància en els òrgans de direcció, la incidència de IA és nul·la i Podem no ha qüestionat ni una sola vegada els fonaments del sistema de lliure mercat en el seu discurs. ¿Per quin motiu?
El 1998 el periodista peruà Jaime Baily entrevistava el llavors candidat presidencial veneçolà Hugo Chávez. En l'entrevista, Chávez negava ser socialista, es mostrava partidari d'«incentivar la inversió de capital americà», deia que es portava «molt bé» amb els empresaris i es comprometia a «no ser autoritari». Ni rastre d'això. Això sí, ¿la seva primera mesura si fos president? «Iniciar un procés constituent».
És una incògnita saber si a Podem hi ha qui vol assaltar el cel per proposar un canvi d'ordre absolut, encara que no hagin criticat mai les arrels del sistema capitalista. No obstant, la capacitat de transformació de Podem en una Espanya interconnectada i membre de la Unió Europea tindrà els límits que sembla que ja s'han autoimposat en el discurs oficial. ¿És possible un altre tipus de capitalisme? La resposta afirmativa que tradicionalment venia liderant la socialdemocràcia estaria sent impulsada gràcies a una nova esquerra que, com va passar a l'Europa occidental amb la Unió Soviètica al segle XX, podria contribuir a consolidar l'Estat de benestar per por que es desenvolupés una alternativa.
