Apreci i respecte mutus

Ens ha deixat José Manuel Lara Bosch, editor i empresari (Barcelona, 1946-2015). És un traspàs que m'afecta especialment perquè ens coneixíem des de fa 25 o 30 anys. Teníem una molt bona relació personal, per sobre de les discrepàncies polítiques, que també teníem. Però fins i tot en moments intensos com els que vivim, en què és públic i notori que no veiem igual el projecte de futur per al nostre país, l'apreci i el respecte eren mutus; i l'afecte, intens. Em sap molt de greu que en José Manuel ens hagi deixat tan abans d'hora: vull fer públic el meu condol a la seva dona, Consuelo García Píriz, i als seus fills, Ángela, José, Marta i Pablo. També als seus amics, i als treballadors del que va ser una part fonamental de la seva vida: el grup Planeta.

De fet van ser els fills, els seus i els nostres, els que ens van portar a conèixer-nos, quan vam coincidir al consell de l'escola d'Aula quan n'ell era el president. El fundador d'aquell centre del qual sóc antic alumne, Pere Ribera, va facilitar que coincidíssim. Des d'aquell moment, la nostra relació va ser intensa i franca. Com era ell. En José Manuel Lara Bosch era una persona amb una gran intel·ligència natural. Molt culte, li agradava moltíssim llegir, s'hi podia parlar de qualsevol tema i havíem compartit molt bones estones en els diferents àmbits en què anàvem coincidint.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

La gran passió de Lara, després de llegir, era fer que els altres llegissin, sobretot els llibres que ell editava. Sota la seva direcció, Planeta s'ha convertit en el primer grup editorial en llengua catalana i també castellana, i en un grup de comunicació molt rellevant. La companyia té una projecció immensa als països d'Amèrica Llatina i en d'altres com França. Atorga els premis més rellevants en català i en castellà, com el Ramon Llull, el Planeta i el Nadal. I també està fent un esforç molt important en el camp de la formació, que també era una de les obsessions d'en José Manuel. Que una empresa amb seu a Catalunya i a Barcelona hagi assolit aquesta posició és un orgull per a les institucions catalanes. La seva activitat cultural i empresarial, i el seu compromís cívic amb moltíssimes iniciatives, des del Cercle d'Economia fins a l'Institut de l'Empresa Familiar, passant per l'RCD Espanyol, van motivar que el Govern de Catalunya li concedís la Creu de Sant Jordi el 2007.

El vaig veure per darrer cop el 5 de gener passat. Vam compartir una reunió privada de treball al Palau de la Generalitat, que vam aprofitar per xerrar una bona estona. M'alegro molt d'haver-ho pogut fer, com m'alegro molt d'haver-lo conegut i d'haver-hi tingut la relació que manteníem, i dels seus èxits, que en bona mesura han estat èxits per a tot el país. ACS.