DUES MIRADES
El niu del voltor
També a Barcelona. Fa uns dies llegíem sobre la desprotecció en què viuen els inquilins dels habitatges públics que han estat venuts per l'Ajuntament de Madrid a fons voltors nord-americans. També a la capital catalana els inquilins de 683 pisos viuen exposats a la voracitat de les aus de rapinya financera. Encara que aquí la normativa autonòmica i els contractes subscrits protegeixen els veïns dels pitjors abusos, sobre el seu dia a dia s'ha abatut una angoixant ombra negra. Els tripijosc per intentar arrencar més despeses als inquilins se succeeixen sense parar. Ara un augment de preu de les places de pàrquing, ara un increment injustificat de les despeses de comunitat, ara l'exigència de subscriure una assegurança de la casa…
Els fons voltors han sobrevolat la bombolla immobiliària alimentant-se de tantes promocions que, originades per l'avarícia i víctimes del col·lapse de la crisi, agonitzaven. En la lletra menuda, gairebé invisible de totes les transaccions s'hi amaga el patiment dels més febles, sense marge per poder afrontar cap contingència.
Potser les dades econòmiques indiquen que estem sortint de la crisi, el problema és que molts n'emergeixen despullats, amb l'extrema fragilitat del que està fent equilibris al caire de l'abisme. Amenaçar els inquilins d'un habitatge públic és pura fatxenderia financera. La silueta negra de la cobdícia sotja incansablement.
