Guerra de draps bruts

¿La corrupció resta vots? Per un moment, va semblar que sí. Però tan bon punt ha començat l'any electoral, i amb ell la guerra dels draps bruts, els votants prenen posicions a favor del seu partit preferit, oblidant-ne els presumptes o flagrants tripijocs.

El PP no pot tractar amb menys respecte els seus simpatitzants; no obstant, ni l'escandalós cas Gürtel ni Bárcenas seran les raons principals per les quals perdrà força. L'afebliment del PSOE no té a veure amb els ERO d'Andalusia o que hi hagués consellers socialistes amb targetes black. Després del disgust inicial, cada vegada més convergents estan disposats a acceptar la versió de Jordi Pujol, i el cas Palau no li va fer bellugar ni un cabell a CiU. Apareixen diners sospitosos en els comptes de Juan Carlos Monedero, però els que han decidit votar Podem ho tenen clar. «Ja sé que, de seguida que toquin el poder, hi ficaran la mà com tots», em va dir una d'ells. «Tant hi fa; em vull desempallegar dels de sempre».

El seu marit fa tres anys que és a l'atur, tenen un fill que en té 8, la factura de la llum és desorbitada. Això és el que el preocupa. La corrupció és la gota que ha fet vessar el got, és el que la indigna. I aquesta indignació la portarà a les urnes. Sense aquesta indignació, segurament s'acabaria abstenint. Per tant, potser la corrupció no resta vots, sinó que en suma. Al bàndol contrari.

Notícies relacionades

¿Soc culpable?

Eleccions decisives als Estats Units

La necessitat de creure és inherent a l'ésser humà. Sense esperança, som presoners del present. A uns els convé que les coses no canviïn, i intentaran demostrar als altres que val més boig conegut. Altres ja estan farts que els prenguin el pèl, i pensen que l'alternativa no pot ser pitjor.

La corrupció és un artefacte explosiu molt efectista per a les batalles de l'i tu més. Però encara s'ha de veure si també és eficaç. És a dir: serveix com a argument contra el rival; no obstant, ho té poc en compte el que ja està convençut. I això és trist, perquè a la llarga implica que, passi el que passi, mentre es perdoni, tornarem a ser allà mateix.