Un gran empresari, valent i humanista

Sinceritat, respecte i complicitat. Aquests són els principals trets que van marcar l'amistat que em va unir a José Manuel Lara durant gran part de les nostres vides. Una amistat a la qual va contribuir, sens dubte, la senzillesa que envoltava la seva vida. La seva senzillesa i la seva vida interior es reflectien en els moments més públics de la seva professió, cosa que en moltes ocasions sorprenia els que no el coneixien. Cada nit, al finalitzar el dia, es preguntava què havia fet bé i què havia fet malament. Això ho diu tot.

Poques vegades la desaparició d'un empresari suscita tantes i tan variades mostres de condol com les que s'han produït després de la mort del meu bon amic José Manuel. Una mort avançada, encara que anunciada, per una malaltia contra la qual va lluitar, amb valentia, alegria i fe, durant aquests últims anys.

La unanimitat en el seu record com a home independent, de caràcter directe i sincer, així com en el reconeixement d'una labor empresarial, que li va permetre construir al voltant de Planeta el primer grup editorial en espanyol i un dels primers del món, podria resumir, a grans trets, la figura d'un emprenedor de raça i d'èxit.

La seva història empresarial, la d'una segona generació que eixampla i projecta cap al futur l'herència rebuda, dotant-la també de nous angles i perspectives, mereix ser revisada i estu­diada.

La prematura mort del seu germà Fernando, i la posterior desaparició del seu pare, l'havien deixat sol davant un desafiament enorme que ell va acceptar amb l'empenta que caracteritzaria tota la seva vida, i que va poder saldar amb èxit gràcies a una visió estratègica excepcional. Va transformar la gran empresa que havia creat el seu pare en un autèntic imperi de la indústria cultural.

D'aquesta manera, el Grupo Planeta es va consolidar a l'altre costat de l'Atlàntic, va emprendre nous negocis a Europa, es va modernitzar i va entrar en l'era digital i audiovisual adquirint un volum i una rendibilitat difícilment imaginable. I va poder portar a terme aquesta gran transformació perquè va saber moure's des de l'olfacte com a editor i la inspiració per als negocis -era un linx, com el seu pare- cap a la utilització de la tecnologia com a element clau en la gestió d'una gran empresa.

En paral·lel, va concebre operacions sostingudes en el temps sense finalitat econòmica, guiat pel desig de protegir la cultura -l'espanyola, la catalana, l'andalusa-, una feina altruista de mecenatge de la qual mai es va vanagloriar. Simplement ho feia perquè considerava que aquesta també havia de ser part de la seva contribució a la societat.

A la vegada, sempre va tenir la voluntat i la capacitat de participar en nombrosos projectes, dins i fora del món editorial, en què sempre va deixar la seva acreditada empremta personal, marcada per la fermesa de les seves idees i els seus valors. El caracteritzava la seva aversió a mossegar-se la llengua, la seva inclinació a dir el que pensava; però sempre d'una forma directa i clara, treballant a favor de l'entesa.

Era un home molt humà, culte i afable. Encara que el seu caràcter no li permetés amagar-se, no va ser mai amic dels protagonismes. La seva manera de ser es reflectia en els petits detalls del dia a dia, en la forma de relacionar-se amb els altres i, per descomptat, en els autors que publicava, una relació de dificilíssim equilibri que ell sempre va voler cuidar. La prova la tenim avui, quan a la seva mort, molts d'ells no dubten a destacar els seus aspectes més humans. La seva claredat, per exemple, en els debats sobre els drets d'autor i en altres qüestions vitals per als escriptors, com la pirateria, li van valer sempre el seu sincer reconeixement.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

L'amistat que ens va unir al llarg de tant de temps, però, sobretot, haver-lo pogut acompanyar en aquesta llarga recta final, ha estat per a mi una experiència vital inoblidable. José Manuel ha estat un exemple de lleialtat, discreció i treball. Lleialtat que va mantenir amb ell mateix, amb la seva forma de veure el món, amb la seva família i amb els seus amics. Discreció en la manera d'afrontar aquest període de la seva vida, que va saber transmetre, amb èxit, a tots aquells que l'han envoltat, especialment als seus quatre fills. I, com a bon empresari, treballador infatigable. La seva feina era allò que més li agradava, el divertia i el satisfeia.

Hauríem d'aprendre molt d'ell, de la seva humanitat i de la seva visió empresarial, i de com, preguntant-nos tots els dies què hem fet bé i malament -com sempre feia José Manuel- poder ser capaços de construir entre tots una societat millor, en què cadascú contribueixi amb el millor de si mateix. José Manuel Lara ho va tenir molt clar. I així ho va fer durant tota la seva vida.