a favor
Graus de tres anys: menys pot ser més
David Cameron, primer ministre del Regne Unit, va estudiar el prestigiós grau -de tres anys- Filosofia, Política i Economia de la Universitat d'Oxford. A Oxford i a Cambridge ningú no es planteja que uns graus que duren tres anys siguin de poc valor. Més aviat al contrari: saben que el que importa és la qualitat del programa i dels docents i la intensitat del treball dels estudiants.
Al seu torn, fa un parell d'anys el vicepresident de Recursos Humans de Google deia en una entrevista que quan incorporen treballadors ja no tenen en compte els resultats acadèmics dels candidats, i que fins i tot contracten gent sense títol universitari, perquè -afegeix- les habilitats que necessites per a la feina són ben diferents de les que et calien per aprovar a la universitat.
Fa temps que parlem de la necessitat de transformar la manera com s'ensenya a les escoles, deixant enrere la transmissió academicista de coneixements. Però, ¿i la universitat? No sembla que les reformes hagin tingut la capacitat d'actualitzar la seva tasca a les noves demandes de la societat: formar persones competents per adaptar-se al canvi i per aprendre al llarg de la vida.
Alguns encara recorden la reforma de les antigues llicenciatures de cinc anys a quatre: eliminant l'any inicial genèric i segmentant en dos els cursos d'un any. No sembla pas que el procés de Bolonya generés canvis més profunds. A banda, sabem que a la gran majoria d'Europa -Finlàndia, Alemanya, França...- els graus universitaris duren tres anys, i res fa pensar que als nostres estudiants els calgui un any més d'estada a la universitat per aconseguir tenir la mateixa capacitació professional.
Preparar bons professionals
Perquè, i això és important, estem parlant d'estudis professionalitzadors. Allargar l'ensenyament obligatori fins als 16 anys té una funció social: garantir que els joves d'entorn desafavorit tinguin capacitacions similars a la resta. Però si parlem de graus, allargar a quatre anys la seva durada quan a la resta d'Europa són de tres anys és posar els nostres estudiants en inferioritat de condicions respecte als seus iguals europeus i incrementar el cost públic dels estudis.
Que els graus siguin de quatre anys, de cinc o de sis, no solucionarà el que explica el vicepresident de Google. Sabem que la qualitat i l'exigència dels graus i dels màsters pot variar molt, i també que iniciatives com els MOOC [cursos on line massius i oberts] o la Khan Academy ens mostren que al coneixement s'hi pot accedir des de moltes vies. El tema, doncs, no és si els graus de tres anys devaluats obligaran a fer màsters, sinó revisar si els actuals estudis universitaris
Notícies relacionades-tant de grau com de màster- són idonis per capacitar persones per a la vida professional.
La funció dels graus no ha de ser preparar futurs professors universitaris. Ha de ser preparar bons professionals que amb un grau de tres anys ben aprofitat puguin ser cultes i laboralment competents. Si la resta d'Europa ho pot fer, nosaltres també podem.
