AL CONTRAATAC
La Urgència
Em sento una mica neguitosa després que José María Carrascal, a qui admiro i respecto, em deixés anar la frase «a Àfrica no tenen ni aigua corrent» davant la meva preocupació per les desenes de milers de famílies espanyoles que no poden pagar-se la calefacció. Fa dies que estic reflexionant sobre això, en una setmana d'intensa onada de fred a la Península amb alerta en 29 províncies i temperatures que fan que a una se li congeli fins i tot l'ànima. La televisió té aquell ritme trepidant que et deixa entre les dents converses a mig acabar. Que a l'Àfrica hi ha fam se sap; fins i tot quan jo era petita es va convertir en una falca a la desesperada perquè m'acabés el menjar del plat. No penso entrar en la demagògia de l'assumpte, sinó en la capacitat que els nostres dirigents puguin tenir per desviar l'atenció de la Urgència cap al seu benefici, disfressant-ho del bé comú o col·lectiu.
El primer gran pacte de la legislatura entre els dos grans partits del nostre arc parlamentari, PP i PSOE, ha estat per lluitar contra el gihadisme. ¿Només en matèria de seguretat nacional s'ha pogut segellar una acció conjunta? Discrepar en la instauració de la presó permanent revisable o cadena perpètua per als terroristes que causin morts no és una minúcia, però han acabat firmant. ¿No és semblant la urgència per assegurar una vida digna? El 9% de la població espanyola pateix pobresa energètica, és a dir que han d'escollir entre escalfar la casa o satisfer altres necessitats bàsiques. A Catalunya la xifra puja fins a l'11% de les famílies. Des de l'Associació de Ciències Ambientals es parla de més de 2.000 morts prematures cada any a causa d'aquesta pobresa energètica; l'OMS situa la xifra en més de 7.000. ¿La no reacció davant això no és un terrorisme silent?
Notícies relacionadesSolucions compromeses
Estic segura que malgrat les discrepàncies, si hi hagués un desig real, es podria arribar a acord conjunt entre el PP i el PSOE per disminuir aquests devastadors efectes amb solucions compromeses més enllà de les diferències ideològiques de cadascun. IU va proposar que durant els mesos de cru hivern es prohibís tallar la llum, el gas o l'aigua; el 60% dels països de la Unió Europea disposen d'aquesta mesura; els socialistes creen una tarifa social per als més necessitats… La realitat és que no només no s'hi reacciona en contra sinó que a sobre el preu de l'energia s'encareix; el 5% més la factura de la llum al gener respecte al 2014 amb la promesa que es compensarà al llarg de l'any. Al final Carrascal ha encertat la clau de la inoperància política davant el drama social. Tot és qüestió de reduir el grau d'urgència mirant o comparant altres realitats com que «a l'Àfrica no tenen ni aigua corrent» per convidar el poble a la no queixa o agrair el seu malviure.
