Barça, de model ètic a imputat penal
Com en tants altres àmbits de la vida, hi ha dos factors que expliquen la comissió de delictes en l'àmbit d'una empresa, i a aquests efectes, d'un club esportiu. Un és de caràcter personal, és a dir, la mateixa psicologia dels individus: el fet d'ésser egoistes, vanitosos, ambiciosos, etcètera. L'altra és una mala organització de l'empresa que com a tal hauria d'estar estructurada internament per evitar la comissió d'infraccions. Aquesta deficient estructura és el que permet en alguns casos o anima en altres, que els administradors o treballadors puguin caure en la temptació d'aprofitar-se de la seva situació per delinquir i així obtenir beneficis il·legals, per a ells o per a la mateixa empresa.
En la recent imputació del jutge Pablo Ruz dirigida contra el president Josep Maria Bartomeu i contra el Barça pels delictes comesos contra la Hisenda pública arran del rocambolesc fitxatge de Neymar, gairebé tota l'atenció mediàtica ha anat dirigida al primer supòsit de criminalitat: la imputació del president pels seus actes com a administrador. I és que d'individus inflats de prepotència n'hi ha hagut sempre en el món del futbol, ja que han mirat d'aprofitar-se de la rellevància social, econòmica i política que aquell ofereix. Per tant, serà difícil evitar que en el futur segueixin rondant pels ambients futbolístics personatges d'aquesta mena. En canvi, poca atenció s'ha prestat al segon aspecte, la imputació per responsabilitat objectiva al Barça. I, malgrat això, crec que per al món del futbol té molta més importància, ja que la imputació del Barça podria arribar a suposar que per primera vegada es faci responsable penalment un club com a tal per haver estat negligent en la seva organització interna, en concret, en el seguiment de la gestió que porten a terme els seus administradors principals. I és que l'actual Codi Penal estableix aquesta obligació per a les persones jurídiques (i els clubs de futbol ho són), i la infracció determina l'eventual condemna de l'entitat.
Notícies relacionades¿Què significa aleshores aquesta imputació? Un avís per a navegants, és a dir, per als clubs de futbol. A partir d'ara, si no tenen previst un esquema de riscos a evitar en la seva gestió econòmica, poden ser condemnats per l'activitat dels seus dirigents i empleats. D'aquí ve la importància que adquiriran en un futur pròxim els programes de compliment (compliances) i els oficials de compliment (compliance officers), una mena d'inspector de riscos (bàsicament econòmics) que hauran de vetllar perquè el club, però especialment els seus administradors, caiguin en la temptació del delicte, i prevenir-ho. Si ho aconsegueixen, o en cas contrari tenen previst l'aplicació d'aquest programa, podran evitar la condemna (o reduir-la), la qual caurà exclusivament en l'administrador que va cometre el delicte en qüestió.
Només així impedirà, a més a més de la sanció econòmica, que l'oprobi i l'estigma del càstig penal caiguin sobre el mateix club i la seva honorabilitat esportiva i empresarial, en aquest cas, la del Barça, que fa només uns quants anys era per a tot l'orbe futbolístic el paradigma de club èticament gestionat.
