Anàlisi
En campanya
¿Preguntes? No gaires. ¿Concrecions? Escasses. ¿Mítings? Un festival. ¿Diputats ficats a fiscal, jutge i part? Tots els no compareixents, menys l'advocada defensora, de CiU en aquest cas. ¿Sorpreses? Cap. És clar, això és una comissió d'investigació, amb dos agreujants, que ahir hi desfilava un president de la Generalitat, element a batre per tota la resta de grups parlamentaris, i que això passava a dos mesos de les eleccions municipals. Bernd Schuster, en aquest punt, hauria dit que «no hace falta que dices nada más».
I el president de la Generalitat, Artur Mas, va fer allò que se n'esperava. És a dir, no dir res que no hagués dit abans, i concretament vint-i-una vegades, segons va estipular només de badar boca. Diu que aquest nombre de vegades ha estat interpel·lat al Parlament, i ell ha contestat. ¿Valor de la comissió, doncs? Era evident. La seva foto desfilant per allà, més el pim-pam-pum de la resta. Un parell de coses que, per cert, potser fa uns anys hauria pogut tenir algun efecte positiu per a algú de l'oposició, però que amb la ciutadania molt en punt de col·lapse respecte al bombardeig polític, ja ni això.
Perquè amb allò de l'eterna campanya, de la campanya permanent, i a tres mesets de les eleccions municipals, ¿què n'havíem d'esperar, oi? Més campanya. Ses senyories no en saben d'altra. Sempre en campanya. Hi ha, de fet, un compte a Twitter que es diu així, @encampanya. El seu nom oficial és Autobús de Campanya, i fa sàtira (guardant l'anonimat dels seus autors) de tot allò que remena en l'esfera politicoperiodística del país. Jo també n'he rebut, però els tinc un punt d'estima pel record que em provoquen de l'autobús de campanya on vaig seguir com a periodista la cursa electoral de les eleccions catalanes del 2003. Fa molt d'allò però ho recordo com si fos ahir. I el cas és que de vegades tinc la sensació que d'aquell bus no en vaig baixar mai. Les comissions d'investigació hi ajuden.
Notícies relacionadesD'aquí ve que ahir tots els presumibles cap de cartell, tot i no ser els portaveus dels seus respectius partits a la comissió, s'hi obrissin lloc a cops de colze davant les càmeres. Tots menys Oriol Junqueras. Ell ja havia colat la falca abans, provocant la compareixença de Mas. Oriol Amorós, en lloc seu, en acabar la seva primera intervenció, fins i tot va deixar anar l'eslògan Nou país que durant tot l'últim cicle electoral ha utilitzat ERC. Sense manies. ¿Per a què? ¿O no era en una comissió d'investigació parlamentària? Doncs això.
I Mas va reconèixer: «Físicament estic viu». I els seus van dir que va estar brillant i convincent. Els altres, que no va respondre i que és clar que amaga coses. I fins aquí el festival d'hipocresia del dia. Coses del món de les comissions d'investigació. Superútils. D'aquelles coses que sens dubte impulsen una política criticada pertot per no respondre allò que la societat reclama. La impulsen molt, sí. Contra la paret. En campanya, això sí. ¿Per a Podem? ¿Per a l'antipolítica en general?
